Rates
Imatge d’una obra de l’artista belga ROA, en un edifici de
Berlin
Ja fa cinquanta-cinc anys que es va publicar per primera vegada la magnífica novel·la Las ratas de Miguel Delibes. L’escriptor vallisoletà, emmordassat en la seva condició de periodistai director del diari El Norte de Castilla, va haver de recórrer a la ficció per mostrar sense subterfugis la precarietat i l’abandó a què es veia abocat el medi rural durant la dictadura franquista, el qual, per postres, havia de batallar contra la duresa tossuda del terreny i els implacables designis de la meteorologia. Aquesta és una denúncia recurrent en la seva obra i encara resulta vigent en els temps actuals, que han pres una deriva salvatge que pocs haurien pogut imaginar.
Només cal recordar notícies recents, com ara les que exposen l'explotació que pateixen els temporers de la província de Lleida, molts dels quals, després de jornades laborals extenuants i pèssimament remunerades, es veuen obligats a dormir al carrer o en campa…
Ja fa cinquanta-cinc anys que es va publicar per primera vegada la magnífica novel·la Las ratas de Miguel Delibes. L’escriptor vallisoletà, emmordassat en la seva condició de periodistai director del diari El Norte de Castilla, va haver de recórrer a la ficció per mostrar sense subterfugis la precarietat i l’abandó a què es veia abocat el medi rural durant la dictadura franquista, el qual, per postres, havia de batallar contra la duresa tossuda del terreny i els implacables designis de la meteorologia. Aquesta és una denúncia recurrent en la seva obra i encara resulta vigent en els temps actuals, que han pres una deriva salvatge que pocs haurien pogut imaginar.
Només cal recordar notícies recents, com ara les que exposen l'explotació que pateixen els temporers de la província de Lleida, molts dels quals, després de jornades laborals extenuants i pèssimament remunerades, es veuen obligats a dormir al carrer o en campa…
Comentaris
Ja fa un temps que sentint Aznar penso que en el fons allò que aquest home propugna és un règim de partit únic, el seu.
El que també ens hauria de preocupar és que si ara passés alguna cosa amb Rajoy i cridessin a Aznar per tornar a encapçalar el partit, el PP segurament trauria majoria absoluta.
Clidice, es tapa el nas de la pudor d'excrements que surt pertot arreu...