Catorze anys d'absència
És no dir-te mai que tot sempre acaba, que la memòria també crema en flames. És no dir-te mai que tot és efímer, em sap greu, però no ens queda cap refugi. I caminem amb la por entre les ungles i caminem amb la pell gratinada de cops, de buits, de sang i de preguntes. És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te perquè tot algun dia sempre marxa. I correm perquè volem viure encara i correm per evitar l’impossible amb les mans ancorades a una terra de submissions, de comiats i de pèrdues. Solament la mort ens conserva en vida. Efímer Aina Torres
Comentaris
Ja fa un temps que sentint Aznar penso que en el fons allò que aquest home propugna és un règim de partit únic, el seu.
El que també ens hauria de preocupar és que si ara passés alguna cosa amb Rajoy i cridessin a Aznar per tornar a encapçalar el partit, el PP segurament trauria majoria absoluta.
Clidice, es tapa el nas de la pudor d'excrements que surt pertot arreu...