Algunes preguntes


¿Si Roman Polanski no fos un llorejat cineasta, algú clamaria per la seva llibertat?

¿L’obra d’un gran artista, el redimeix dels seus actes criminals?

¿El fet que tingui setanta-sis anys, hauria d’eximir-lo de complir condemna?

¿Samantha Geimer desitja realment la llibertat del violador o mira de protegir-se de la revictimització mediàtica i judicial, que tant l’ha fet sofrir?

¿El fet que Geimer expressi que l’ha perdonat és un argument a tenir en compte a l'hora de jutjar-lo?

¿Si finalment Polanski quedés lliure, quina lectura en faria la societat?

¿Per què hi ha persones adultes que es posicionen al costat del director i aprofiten l'avinentesa per defensar, de manera més o menys subtil, les relacions sexuals amb noies adolescents?

¿Seria desitjable que prescriguessin els delictes d’abusos a menors?
...

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
No.
No.
No.
No ho sé.
No.
La societat no ho sé, jo la faria negativa.
No ho sé, diria que són uns pervertits.
No.
Miquel, encara que el sentit comú més elemental ens faci respondre negativament a moltes d'aquestes preguntes, el món del cinema està en peu de guerra, clamant per la llibertat d'un violador... no hi ha res com dir-se Polanski...
Clidice ha dit…
En el món de l'art encara mana aquell aire de l'home ultraintel·ligent al que tot li es permés, perquè la seva creació és fruit de la seva vida. I les noies, joves, impúbers, són (com l'Alícia) una font d'inspiració perfectament adequades. Una més de les hipocresies de la nostra civilització. Sortosament en parlem.
Si, Clidice, totalment d'acord. La néta de Picasso, per exemple, va retratar en un llibre a un avi monstruós, que va arruinar la vida de molta gent que l'envoltava: fills, néts, amants...

Traducció del blog