El bon Jan
M'inquieta profundament que Joan Laporta aprofiti alegrement el càrrec de president del Barça per escalar posicions en les seves pretensions polítiques. Trobo pertorbador que Joan Carretero afirmi que és més important el seu paper que el de President de la Generalitat. M'esborrona que l'inefable Joan Puigcercós declari que tothom voldria un Laporta a les seves files, pel seu catalanisme desacomplexat.
Joan Laporta és l'home de les mil cares. Un doctor Jekyll i Mr. Hyde a la catalana. Venerat per alguns, detestat pels altres. Els èxits futbolístics, els coneguts exabruptes i les trames d'espionatge es confonen dramàticament amb enceses declaracions identitàries.
El pastís sobiranista és molt sucós i tothom en vol un tall. Qui es podria resistir a la temptació de fitxar Laporta? Com acostuma a passar, les originals iniciatives ciutadanes són acaparades de manera oportunista pels espavilats de torn. Després vénen les grans metamorfosis ideològiques. Les contradiccions. I els laments.
Comentaris
Al final el que queda és allò que fan o allò que ens diuen que han fet :(
Totalment d'acord. Més que entrar amb política, a mi el que em preocupa és el seu caràcter i la manera que té de fer algunes coses.
Veurem què passa.
Pd/ acabo de descobrir el blog. Molt interessant!
Em sembla penòs que aprofiti la seva posició i que a més els partits polítics el tinguin valorat!
Així ens va!
JUGANT AMB BCN.