Passeig pel jutjat, amb àpat inclòs...

el dia

En la versió digital d'algun diari, no recordo quin, em va cridar l'atenció el comentari de cert internauta, que llançava un interrogant sobre el procés judicial als principals responsables del Cas Palau: i al jutge, qui el jutjarà?, preguntava.

Sembla que Fèlix Millet, l'estafador més nostrat, s'ho pren amb força traquil·litat. Com podeu veure a la fotografia, després del passeig pel jutjat, se'n va anar a dinar amb la família, a un bon restaurant de Barcelona. Per més entrebancs que sorgeixin, l'estómac és sagrat. Digui que si, senyor Millet, fora vergonyes!

Comentaris

Clidice ha dit…
és absolutament indignant, no només que aquest paio tingui aquestes penques, que les té i més, tal i com sembla demostrat, el que em sembla increïble, diga'm calvinista, és com tota la societat benestant catalana està tirant terra sobre l'assumpte. I el jutge? i el fiscal? no els cau la cara de vergonya?
20 d’octubre del 2009, a les 12:21
Miquel Saumell ha dit…
Pau Molins, advocat de Millet, explicava aquest matí a la ràdio que els diners públics, en el precís moment en que són entregats a una entitat privada com és el Palau, ja deixen de ser públics. Són diners cent per cent privats. Per tant, nega que en aquest cas estem davant d’una malversació de diner públic. A que és bona aquesta interpretació? I lo millor de tot és que l’home té raó, i que el jutge sembla compartir aquesta tesi. Jo crec que si l’amic Millet torna la Creu de Sant Jordi la podrien transferir directament al seu simpàtic advocat. Se la mereix!
20 d’octubre del 2009, a les 16:33
Clara Esquena i Freixas ha dit…
No, Clidice, aquí ningú es recorda del que volen dir la vergonya i la dignitat. El més important és que no t'arranquin de la poltrona!

Miquel: així doncs, per xoriçar diners públics, només cal muntar una fundació, no? Doncs francament, amb la profusió de fundacions que envolten els partits polítics (totes molt filantròpiques i culturals) n'hi ha per començar a desconfiar de totes elles...
20 d’octubre del 2009, a les 18:56
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Ah! i això que li treguin de la Creu de Sant Jordi, em sembla una presa de pèl monumental, com si als ciutadans ens preocupés gaire la ditxosa medalla! Que torni els calés i que pagui pel que ha fet!
20 d’octubre del 2009, a les 18:58
Albert Olivé ha dit…
És al.lucinant. Com una persona que ens ha robat a tots tants i tants de calers pot sortir amb les mans sense enmanillar del jutjat? Increible.
23 d’octubre del 2009, a les 7:24
Publica un comentari a l'entrada