Petits tirans


És constant el degoteig de notícies que ens informen sobre menors agressius, que fins i tot arriben al punt de pegar els seus pares. Alguns psicòlegs, a banda de tenir en compte factors genètics o socials, apunten que un estil educatiu excessivament permissiu pot afavorir conductes violentes entre infants i adolescents. Són moltes les veus professionals que alerten de la necessitat de posar límits clars i recuperar el principi d’autoritat perdut. José Antonio Marina, recentment, ha escrit un llibre sobre el tema. El criminòleg Vicente Garrido, per la seva banda, ha anomenat Síndrome de l’Emperador a aquesta forma de tirania infantil, tan pròpia de la nostra època. Si cliqueu aquí, trobareu informació sobre les seves característiques i alguns consells per abordar-la.

Suposo que, des d’un punt de vista educatiu, també regeix una mena de llei del pèndol. Ens hem desplaçat d’una educació severa i restrictiva -que també ha causat els seus estralls- a una altra d’excessivament laxa. Hi ha opinions per a tots els gustos, sobre quina de les dues és més o menys perjudicial. Segurament es tracta de buscar un punt mig: que difícil, l'equilibri!

Comentaris

Clidice ha dit…
he criat dos cadells humans ;) i del que n'estic més que segura és que si hi ha una paraula de la que coneixen el significat és "no". D'altra banda també els rebaixa molt el nivell d'ansietat si els "dirigeixes". Sempre ens havien recriminat els amics que quan els nostres fills eren petits érem massa severs (segons ells) i ara, que ja tenen 19 i 21 anys, ens diuen que som massa permissius. Tenim la sensació d'estar anant al revès del món, però els resultats ens avalen :) Ja tens raó ja amb això de la llei del pèndol.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia