Motius pels quals escric en català


En una ocasió, un individu, el nom del qual no vull recordar, em va preguntar per quina raó m’expressava en esta lengua que no sirve de nada. Segons ell, si escrivís un blog en castellà en trauria més profit perquè accediria a un volum molt més gran de lectors. D’aquesta manera, sempre segons el seu criteri, evitaria que les meves reflexions es quedessin atrapades en el petit cercle de catalanoparlants de sempre (este huertecito de enanos autocomplacientes). Val a dir que l’individu en qüestió porta vint-i-cinc anys vivint a Catalunya i no només ha estat incapaç de memoritzar deu paraules en català sinó que no suporta que ningú se li adreci en aquesta llengua (s’ho pren com una ofensa terrible i pot convertir una trobada amistosa en un autèntic malson). Com us podeu imaginar, el Manifiesto por la lengua común és el millor que li ha passat a la vida...

Aprofito aquesta humil bitàcola per apuntar quatre senzills motius pels quals escric en català:

Primer, per militància: l’ús social del català decreix a marxes forçades i una manera de vetllar perquè no desaparegui és utilitzar-lo i mantenir-lo viu. Sense complexes.

Segon, perquè és la meva llengua materna: la que s’apropa més a la manera que tinc de pensar i de sentir. M'agrada la seva sonoritat, l'escric i la llegeixo com si fos una música. Això no treu que gaudeixi molt practicant idiomes. El castellà, entre d’altres.

Tercer, per donar-li visibilitat: els mitjans de comunicació estatals obvien completament les llengües de l’Estat que no siguin l’espanyol. A Espanya -i a la resta del món- hi ha molta gent interessada en conèixer TOTES les llengües del país on viuen. Encara que a certs energúmens els costi d’entendre.

Quart i més important: perquè em dóna la real gana.

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo escric en català perquè és com m'expresso millor i perquè entenc que lo normal és expressar-se en la llengua en la que un se sent més còmode...

No entenc que s'hagi de justificar la llengua en la que escrius, ni tan sols el perquè escrius...

És una situació normal...
Clidice ha dit…
Teniu raó, ningú li pregunta a un francès perquè s'hi expressa, ni a un anglès, i tots corren a aprendre aquests idiomes i presumeixen de què el millor és saber-los, i et diuen allò de: "com m'agradaria saber alemany per poder llegir Goethe en la llengua original!". Doncs, sortosament, jo tinc lectors de la resta de la península que no saben català, ni falta que els fa, entre que són llengües afins i que existeixen els traductors ... no hi veig el problema. Més aviat és un problema de voluntat i intel·ligència :)

Ah! i jo també ho faig per les mateixes raons i, sobretot, per l'última ;P
DABITIKO ha dit…
eyy Clara! Molt bo el teu article! Jo he escoltat moltes vegades aqui a C.R. el tema de l'idioma i les queixes de que la nova llei d'educació a Catalunya deixa al castellà de banda... jo sempre dic el mateix, el que està en perill es el català més que el castellà!

Jo estudio a la uoc amb català! i el parlo tot el que puc..

clar aqui es molt dificil pq no conec catalans però si alguna vegada em truquen per telèfon i estic viatjant al tren i estic envoltat de gent, procuro que s'escolti bé que parlo en català... es com si em manifestes! Em va molt bé personalment pq es com dir: soc català i parlo en català pq em dona la gana! Es un gest de desobediència sobre l'imperal castellà!

Algún dia tindrem problemes pq aqui, ja t'ho he explicat moltes vegades, hi ha una intolerancia notable!

Una abraçada!

Continuem parlant i escrint en català pq volem!
Jaume Pros ha dit…
Crec que va ser un articulista de l'ABC qui va dir en una ocasió que "El catalán no es un idioma de verdad, a diferncia, por ejemplo, del vasco".

Per a molta gent, que uns altres parlin o escriguin en català no són res més que ganes de donar la nota; quan hi ha una llengua que parla tothom i en la qual tots ens podem entendre.


Salutacions
Salvador ha dit…
Estic totalment d'acord amb tu, i et felicito per aquest post tant sincer i tant valent. Enhorabona
Clidice, Ramon, David, Jaume i Salvador, moltes gràcies pels vostres apreciadíssims comentaris, no afegeixo res més perquè em penso que ja està tot dit. Fins aviat!
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
A mi tampoc em faria res apuntar-me als quatre motius que dius però mira, n'hi afegiria un cinquè: per tocar els pebrots a la mena d’individus que expliques a dalt o, si vols que sigui més correcte, per intentar fer pedagogia amb aquesta gentussa, encara que intueixo que de poc serveix.
Em sembla un motiu fantàstic i, efectivament, crec que no serveix de res, és picar ferro fred... En el fons, penso que l'actitud més intel·ligent és passar-ne olímpicament!
manel ha dit…
Jo dic que el Català es un idioma preciós, i no més desitjo que arribi el dia que utilitzar-lo no suposi cap inconvenient, ni cap fet diferencial, ni cap conflicte.
Aprofito per felicitar-te pel blog Clara. Ja aniré passant de tant en quant per veure que expliques.
Hola, Manel, benvingut al blog. Si visquéssim en un país mínimament normal utilitzar el català no hauria de ser cap problema... Malauradament, l'encaix Catalunya-Espanya sempre ha estat complicat.
Jaume Pubill ha dit…
Fa una temporada que segueixo el teu blog. El que més m'agrada és que diu les coses amb senzillesa.
Especialment m'ha agradat aquest post d'avui perquè, en el fons, és el mateix que penso jo. No caldria donar raons, però a vegades és inevitable. En alguna conversa amb gent que no entén massa això d'escriure en català i després de donar un munt de raons, acabo dient-los: escric en català perquè em dóna la gana, així com a tu et dóna la gana d'escriure en castellà...
Una mala raó, però prou bona per acaba una conversa desagradable.
Albert Olivé ha dit…
Els quatre motius són prou importants. El post està molt correcte, però em quedo sens dubte amb el 4at motiu.
Jo tinc tres blogs. I tots tres els escric amb català.
Jaume, benvingut al blog i moltíssimes gràcies pel teu comentari. Els compliments sempre són benvinguts! Espero tornar-te a veure per aquí!

Albert, gràcies també pel comentari, tothom hauria de poder escriure en l'idioma volgués sense que cap intolerant l'hi qüestionés. Lamentablement, encara hi ha gent que pensa que existeixen cultures superiors a les altres.
Per cert, encara em cau la bava pel partit d'ahir! Que grans que som els pericos!
Silveri Garrell ha dit…
Es llástima que no posis el Traductor de Google, et lleigirien més lectors.
Silveri Garrell ha dit…
ja he vist que tens un traductor però no es el del Google, volia dir que el del Google considero que es el millor.
Silveri Garrell ha dit…
Ara l'he provat, es el del Google el traductor teu només que sols tradueix quatre idiomes, l'altre sistema en tradueix molts més.
Silveri, gràcies per l'aportació. En el meu ordinador, el traductor de google surt a totes hores quan entro en una pàgina en català, no hi ha problema. De tota manera, si algú em llegeix en català tampoc passa res. Al contrari. És bo practicar idiomes, t'activa àrees del cervell que tenies adormides...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia