Per què no parlem d'Ascó?


Si tinc prou temps, m'agrada donar un cop d'ull a la informació des de l'òptica de diversos diaris. Aspiro -potser ingènuament- a formar-me una opinió una mica completa de les coses. Com bé sabeu, hi ha diferències en la manera d'enfocar les notícies, segons quina sigui la tendència ideològica del rotatiu. En el cas que ens ocupa, la majoria de diaris que he consultat li han concedit la mateixa importància: mínima. Un fet sorprenent, tenint en compte que parlem d'un material extremadament sensible.

Llegeixo a l'Avui que Greenpeace ha qüestionat la gestió de la central nuclear d'Ascó I, per part d'ANAV, propietat d'Endesa i Iberdrola, després de la segona parada forçosa de la central en només una setmana. No és la primera vegada que l'organització ecologista critica la precària seguretat de les centrals gestionades per ANAV (Vandellós II i Ascó I).
Em pregunto per quin motiu es vessen rius de tinta parlant de banalitats i estupideses, que m'estimo més no enumerar, i es dedica tan poca energia a investigar a fons el funcionament de les nostres centrals nuclears. És un d'aquells misteris que ens regala la premsa diàriament...

Comentaris

Clidice ha dit…
imagino Clara que si com a periodista et dediques a investigar segons quin material sensible, el més fàcil és rebre la trucada que et deixarà a la porta del medi, amb una caixa plena de les teves coses de la taula, cactus i fotografia de la família incloses.
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Avui m'agafés "en plan criticón”. Centrant-me en el teu primer paràgraf, comences utilitzant el condicional (si tinc temps...), a continuació parles de la teva aspiració, afegint que potser és ingènua (jo penso que no en té res d’ingènua), i acabes amb una obvietat: que cada diari té els seus interessos particulars, i les notícies s'expliquen de manera que s’adaptin a aquests interessos.
Jo només hi afegiria una cosa: els dies que no tinguis temps de contrastar les informacions no estaràs prou ben informada i, per tant, corres el risc de no encertar en el teu anàlisi.
I deixem acabar dient-te que intueixo (i si m'equivoco ja em disculpo) que potser estàs en contra de las nostres centrals nuclears. Pensa que encara que no en tinguéssim cap, els riscos que correm amb las centrals franceses (Franca es un dels països més nuclearitzats d'Europa) són pràcticament els mateixos que amb les nostres. Ve a ser com allò de l’agricultura ecològica: si no hi ha molta distància entre uns camps i els altres, el vent s’ocupa de passar les llavors d’un lloc a un altre.
Martí ha dit…
En realitat Greenpeace critica totes les centrals nuclears del món. Qui tindria credibilitat en l'àrea de qüestionar la seguretat de les centrals serien agències governamentals o grups independents de científics.
Clidice: estic d'acord que els periodistes reben pressions però penso que de tant en tant cal arriscar, el poder econòmic i polític condiciona però el periodista també té l'opció de deixar-se influenciar fins a cert punt (o això és el que jo m'imagino).

Miquel: Les meves anàlisis no sempre són encertades, tampoc ho pretenc, la meva petita aspiració és fer reflexionar una mica.Amb això ja em conformo. I no, no estic en contra de les nuclears per sistema (per cert, les centrals franceses estan tan envellides com les nostres?). Només he volgut apuntar que hi ha hagut dues parades a Ascó en una setmana i que els mitjans de comunicació pràcticament ho han ignorat. Només vull que me'n parlin, em penso que no és demanar gaire. Per cert, ja m'agrada que siguis "criticón" així tenim tema!

Martí: els científics ja parlarien. Si els deixessin expressar-se més sovint, és clar! Personalment, m'encantaria saber exactament quins són els efectes de les centrals nuclears sobre la salut de les persones. Recordo que amb el tema dels trasvassaments es va parlar molt de l'aigua nuclearitzada i els pronòstics dels científics no eren gaire afalagadors...
Clidice ha dit…
Te'n faries creus Clara de les pressions que reben les persones que estan al món de la premsa, fins i tot a nivell local existeix la censura i l'autocensura. No vull ni pensar a nivell autonòmic o estatal. A més, ara als periodistes els dóna més rèdit perseguir famosos que no pas investigar un Watergate, entre altres coses perquè es comença a dubtar que el mateix Watergate no fos una manipulació intencionada de l'opinió pública. Que els camins del SenyorS són inescrutables.
Abans d'escriure aquest blog, col·laborava assíduament amb la premsa local. Puc donar fe que la censura hi és i apreta fort. Vaig plegar avorrida i vaig trobar a internet un espai on expressar-me sense tenir algú tot el sant dia darrere meu tocant-me els nassos.
De tota manera, penso que s'ha de distingir entre la persona que es deixa influir sense miraments i la que té més esperit crític i capeja el temporal com pot.

Traducció del blog