Enganxats al sol

És possible que hagueu sentit a parlar de la tanorèxia o addicció al bronzejat. Malgrat que es tracta d'un terme que no està àmpliament acceptat per la comunitat científica, se'n presenten casos clínics, sobretot a les consultes dels dermatòlegs.

Hi ha persones que, tot i conèixer sobradament els riscos de l'exposició als rajos ultraviolats, no poden abandonar l'hàbit de prendre el sol regularment, fins i tot en hores d'alt risc. Alguns experts han apuntat que hi ha similituds significatives entre aquest problema i el que pateixen les persones addictes a substàncies. Una de les explicacions que s'ha assenyalat és que el fet d'adquirir color afavoreix la segregació d'endorfines, la qual cosa generaria dependència. També hi podrien influir factors socials, com la imatge de bellesa associada a la morenor. En aquests casos, doncs, no es tracta només de fer pedagogia sobre les malalties associades a l'exposició solar sinó que també seria indicat fer una intervenció psicològica amb els afectats.

Encara que sigui una obvietat, recordeu que una mica de sol pot ser bo però que totes les masses piquen!