La metàfora del gat negre i l'habitació fosca


Últimament, investigo força la teràpia de parella. És un àmbit francament interessant. Si una persona sola ja té una complexitat considerable, posar-la al costat d'una altra complica encara més l'anàlisi psicològica -cosa que resulta altament estimulant-.

Avui he recordat una metàfora que ens va explicar un expert en teràpia sexual i de parella, en unes jornades a les quals vaig assistir (com sol passar, me'n vaig emportar eines realment vàlides i d'altres que vaig descartar completament). La metàfora a què faig referència té a veure amb la recerca obsessiva del plaer sexual.

Imagineu-vos que us trobeu en una habitació fosca amb un gat negre prop vostre. Algú us demana que l'atrapeu. Quina és la millor manera d'aconseguir-ho?


Opció A: perseguint el gat a les fosques

Opció B: quedant-vos quiets i relaxats, esperant pacientment que s'acosti, poc a poquet...

Comentaris

Clidice ha dit…
opció B, les pupil·les del gat hi veuen amb molt poca llum, per tant, perseguir-lo és inútil. Com què he tingut gats sé que cal ser molt tranquil·la amb ells :) ara no sé si això vol dir res de la meva sexualitat, en tot cas sempre m'he preguntat: a la teràpia de parella que s'intenta? conciliar dues formes de veure la vida, o fer que una d'elles es conformi amb la de l'altre? perquè em fa tot l'efecte que, si no hi ha consens, no té ni cap ni peus que continuïn, no? (interessos econòmics a banda) o sigui que si la parella se separa, ho considereu un fracàs?
(disculpa si m'he passat preguntant, però és que sempre m'ha intrigat)
30 de juliol del 2009, a les 18:57
Clara Esquena i Freixas ha dit…
L'opció B és la "bona"
En general es tracta d'un principi que es fa bo amb la recerca obsessiva de qualsevol cosa, a vegades, quan més ens capfiquem, més s'esmunyen dels nostres dits els objectius que perseguim.
La resta de preguntes les deixem per un altre dia, són molt interessants però massa complicades de respondre en aquest petit espai.
31 de juliol del 2009, a les 11:37
Clidice ha dit…
sempre m'han ensenyat que els minuts, hores o dies més ben empleats són els que has dedicat a raonar qualsevol cosa que vulguis fer. Una abraçada de vacances! :)
31 de juliol del 2009, a les 12:37
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Raonar si, obsessionar-se no.

Bones vacances per a tu també!
31 de juliol del 2009, a les 12:39
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació