Crisi econòmica i salut mental


Avui us deixo un dels articles que he escrit recentment per a la secció de salut del noticiari Nou Palafrugell. Són quatre reflexions senzilles sobre com pot afectar-nos psicològicament la crisi econòmica. Espero que siguin d’utilitat.

La seguretat financera és un factor essencial per a la qualitat de vida i si el veiem perillar el nostre equilibri emocional se’n pot veure ressentit. No obstant això, cal recordar que els éssers humans tenim capacitat per superar l’adversitat i podem desplegar nombrosos recursos per adaptar-nos als canvis.

Problemes psicològics:
En temps de crisi augmenten els casos de depressió, trastorns d’ansietat, addiccions i violència domèstica. També es poden donar recaigudes en trastorns mentals previs.

Alteració dels hàbits de salut:
En èpoques d’estrès hi ha una tendència a abandonar els hàbits de salut. Una persona exfumadora, per exemple, pot recaure més fàcilment en l’hàbit tabàquic. Paral·lelament, es pot descuidar l’alimentació o caure en el sedentarisme. Per altra banda, l’ansietat està relacionada amb el sistema immunitari, per la qual cosa podem ser més vulnerables a patir determinades malalties.

Canvis en la dinàmica familiar:
L’augment de la irritabilitat pot dificultar la resolució dels conflictes i problemes quotidians. S’han de buscar recursos per canalitzar l’angoixa de manera constructiva i cercar noves formes d’estructurar-se.

Col·lectius més vulnerables:
La persones grans, els joves i els immigrants són col·lectius especialment vulnerables. Hi ha joves amb un bon nivell acadèmic que han de tornar a casa dels pares perquè no troben un lloc en el mercat laboral, persones grans que sobreviuen amb pensions ínfimes o que són prejubilades abans d’hora. Pel que fa als immigrants, molts d’ells han de retornar als països d’origen, abandonar el projecte de vida i separar-se de la família.

Diferències de gènere:
Els sectors més afectats per la crisi econòmica són d’ocupació majoritàriament masculina, per la qual cosa han quedat més homes a l’atur. Per la seva banda, algunes dones, malgrat que conservin la feina, es senten sobrecarregades pel fet d’haver d’assumir la responsabilitat de sostenir econòmicament la família.

Alguns consells:
Davant d’una situació d’atur, és fonamental mantenir l’activitat. S’ha d’evitar caure en una espiral de desànim. És molt important no culpabilitzar-se del que està passant. Un consell bàsic és organitzar-se per a mantenir un nivell adequat de funcionament, tant físic com social i cognitiu.

Canvis positius:
Hi ha ciutadans que veuen la necessitat de tornar a cultivar l’oblidada cultura de l’esforç. En temps de crisi també s’estimula la creativitat, la innovació i la solidaritat. És un bon moment per recuperar experiències humanes essencials i treballar per a un futur millor.

Comentaris

Clidice ha dit…
Canviar el sentiment de culpa pel de responsabilitat i viure en positiu, realment són consells excel·lents, que no curen però et poden donar una dimensió menys aterridora d'allò que t'està passant. És bo que hi hagi missatges com els teus!
Ramon ha dit…
He vist una lectura molt pessimista. Clar que deu dependre dels ulls amb que t'ho mires...

Veig que hi ocupes molt espai als efectes, tots dolents, i poc a les recomanacions que es redueixen a no deixar-se caure en un estat d'ànim pessimista, que clar és el primer simptoma de la depressió. És com dir "estas gras, fes dieta", si vale, però com...

Les crisis, són una etapa d'oportunitats, de desfer-se de la voràgine del treball i lo qüotidià per redescobrir-nos a nosaltres i als que ens envolten i posar un nou rumb a la nostra vida... temps per pensar, per aprendre i per descobrir que es el que volem de nosaltres i del nostre esdevenir.

Però al igual que en les depressions o quan s'ha sofert un esdeveniment tràgic... Aquell qui s'hi troba és el que ho pateix i sempre et pot dir: I tu què saps?, Tu no ho has viscut?, És molt fàcil dir això, quan tens feina, quan totes te ponen???
Clidice, Ramon, gràcies pels comentaris. Veig que heu fet lectures diferents de l'escrit. He procurat mantenir l'equilibri entre un sa optimisme i la crua realitat (no sé si me n'he sortit prou bé!). Bon cap de setmana per a tots dos.
Marta ha dit…
Sembla que ja hi han CAP'S que monten teràpies col·lectives per la gent que mostren algún d'aquests síntomes fruits de l'atur. Gràcies pels consells.
Gràcies per la informació, Marta, no en tenia ni idea. Sabia que al Regne Unit o als EEUU es subvencionaven les teràpies però no sabia res d'aquestes iniciatives en el nostre país.

Traducció del blog