Fa unes setmanes vaig veure a TV3 la pel·lícula de Dani de la Orden "Casa en flames" -vaig tard, ja ho sé. L'Emma Vilarasau broda el paper de la Montse, una mare que faria el que fos per conservar l'atenció de la seva família, un comportament que, a mesura que avança la trama, anem comprenent millor i amb el qual moltes dones, d'una manera o altra, s'han identificat. L'acció no s'atura i els diàlegs, carregats de mala bava, et mantenen en permenent tensió i atenta a la pantalla (malgrat els inadmissibles talls publicitaris de la nostra ). Sense fer cap espòiler, explicaré que el fill de la Montse, en David -interpretat amb molta gràcia per l'Enric Auquer-, es queixa de manera infantil a la mare que la seva nòvia li ha etzibat que és un tòxic. Ella li treu tota la importància responent-li que ara està de moda aquesta expressió i que "tothom és tòxic". Si bé és cert que en David és un noi sobreprotegit, que es mereixeria un bon bany de re...
Comentaris
però si que es dura amb els turistes..., com a curiosos que volen veure coses que siguin excepcionals, encara que siguin dolentes...
Personalment no em sento gens identificat amb la ferotge crítica de El Roto, de fet ja fa anys que procuro no anar de turista sinó de viatger, tot i que no sempre me’n surto. Però haig de reconèixer que anant pel món d’aquest personal cada dia te’n trobes més.
Sovint he patit vergonya aliena, veient el què fan i escoltant el què diuen.
Fina, benvinguda al blog, comparteixo amb tu aquesta vergonya aliena, especialment per la falta de respecte d'alguns turistes cap als llocs que visiten i per la gent que hi viu.