Fidelitat

No descobreixo res extraordinari si dic que en molts matrimonis o parelles de fet hi apareixen terceres persones. Al meu entendre, es poden establir dos grans grups d'infidelitats. Aquelles que sorgeixen com a via d'escapatòria d'una relació destructiva -en aquest sentit, poden ser una alliberació- i les que són una temptació transitòria i posen en perill un sòlid projecte de vida en comú. Pel que he vist en la meva experiència clínica, la infidelitat genera un gran sofriment a les persones que s'hi veuen implicades. No és per a res un tema frívol ni banal.
En aquests temps, en els quals el compromís té tan poc valor, em pregunto si no hauríem de plantejar-nos seriosament de recuperar el valor de la paraula fidelitat. Em fa l'efecte que n'hi ha més d'un que, mirant enrere, es penedeix d'haver renunciat a tota una vida de penes i alegries per un amor lleuger i passavolant...

Comentaris

Anònim ha dit…
A vegades es tot molt complicat i no saps si estimes a un altre perque la teva parella no funciona o perque tens un "calenton" i prou.
MartaO.
Si, Marta, aquesta és la pregunta del milió! Bon cap de setmana.

Entrades populars d'aquest blog

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

Cal llegir Hosseini per entendre l'Afganistan?

Qui escolta el senyor Singer?