Injusta plata

Sempre que veig la Gemma Mengual en acció em poso a plorar. No com ho fa ella a la fotografia, decebuda, sinó de pura emoció. Mengual i el seu equip representen l'esforç, la tenacitat, la constància, l'expressivitat, la força, la innovació, el talent, el risc...
A l'esport, com a la vida, les millors qualitats sovint topen amb la mediocritat dels ulls que les han de valorar.
Aquesta plata és amarga. Hauria d'haver estat or.
Us deixo amb uns quants vídeos del Mundial de Roma. Pell de gallina.

Comentaris

Ramon ha dit…
Suposo que a Rúsia hi ha més seguiment i deu importar més la federació, els esponsors i aquestes coses...

De totes maneres, les russes tampoc ho fan malament... Ha de ser dur quedar sempre segon...
sanset i utnoa ha dit…
la veritat és que no sóc gran seguidora d'aquest esport però sap greu que no li hagin donat. Però aquestes coses mai són justes per a tothom. Només ella i la seva gent saben que el premi era seu.
Ramon, sanset i utnoa: gràcies pels comentaris. Jo tampoc sóc cap experta en natació sincronitzada però sembla que hi ha un consens bastant ampli en el fet que la puntuació dels jutges no ha estat a l'alçada. No crec que la Gemma i les seves companyes es queixessin sense fonament. A banda de valorar la qualitat dels exercicis, està clar, s'hi mouen altres interessos... Fins aviat!
Albert Olivé ha dit…
És una llastima que un esport s'hagi de puntuar pel que pensin o pel que hagin vist uns jutges. I com quasi tots els altres, després d'un partit, d'una cursa... Que gran la Gemma i les seves companyes.
A nosaltres ens passava amb les sardanes al campionat de Catalunya. Tot depenia del que opinessin cinc jutges després de cada sardana i dir, que sempre el primer i el segon lloc anava a parar a les dues mateixes colles. Se l'anaven repertint, però tot i mereixer un millor resultat, els que lluitaven entre la cinquen i a la tercera posició sabiem que per més bé que ho fessim mai podriem superar els resultats obtinguts per les dues primeres.