El paisatge terapèutic

El programa El paisatge favorit de Catalunya desperta passions. Mentre que hi ha defensors acèrrims, els seus detractors tampoc no es queden curts. El periodista Manuel Cuyàs escriu avui una columna al diari El Punt trancant una llança a favor d'aquesta proposta televisiva, en contra d'aquells crítics recalcitrants, que a tot hi troben pegues.

A mi, la veritat, em sembla un format simplement entretingut. És com contemplar unes quantes diapositives del teu país (amb evidents retocs que resulten una mica incòmodes de veure). L'única cosa que em costa d'entendre és que els diferents paisatges els presentin les celebrities catalanes i no siguin persones autòctones i anònimes qui ho facin. Bé, suposo que si no fos així ningú es miraria el programa...

El fet és que volia utilitzar el pretext d'El paisatge favorit per apuntar un tema que fa temps que guardo al calaix i és de quina manera el lloc on vivim condiciona la nostra qualitat de vida. En l'entorn més immediat podem trobar-hi diversos paisatges terapèutics, que resulten protectors en moments difícils. Un dels meus indrets balsàmics és el passeig que va de Palamós fins a Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge. Passejar arran d'aigua és una autèntica benedicció. El soroll del les ones, l'olor del mar, la vista de la badia de Palamós... Aquest és un del meus paisatges terapèutics predilectes. No us demanaré que el voteu perquè segur que vosaltres també teniu el vostre, que és el millor de tots...

[Foto de Torre Valentina: Albert Bonet]