Sardines


Hi ha un camp de recerca molt interessant, que investiga la relació existent entre determinats aliments i la salut mental. El peix blau, per exemple, és un excel·lent antidepressiu. Llegint el mestre Josep Pla, he trobat una mostra del seu potencial terapèutic:

“¿Hi ha res més exquisit a la primavera que un plat de sardines a la brasa? Grosses, fresques, vives… En les escates tocades de foc, l’oli hi lluu d’una manera somorta i densa. En les escates blavisses, la llum hi fa petits punts rutilants, com un formigueig lluent. Hom pot menjar-ne moltes: una porta l’altra. En el meu organisme, aquesta alimentació produeix una segregació sentimental intensa. Les sardines em fan efusions de bondat, amor a la justícia, a la humanitat. I a la bellesa, és clar. Per fortuna, aquests sentiments tendeixen a l’abstracció, i això els dóna molta inocuïtat. Aquest fenomen és em mi tan objectiu que de vegades he pensat si els estats d’esponjament sentimental i poètic dels celtes no podrien provenir de la importància que en la seva alimentació tenen les sardines.”

Aigua de mar, pág 48.
Obra Completa. Volum 2.

Nota: El quadre és del pintor palafrugellenc, d'origen italià, Tano Pisano. Si mai us deixeu caure per Palafrugell us recomano que visiteu el seu Mural de la Pau, ubicat a l'interior de l'església de Sant Martí.

Comentaris

Clidice ha dit…
Totalment d'acord amb en Pla :) les sardines són una llaminadura per a mi :)
Anònim ha dit…
...i si s'han de fer d'una manera és a la brasa,
...i si hi ha un moment per menjar-les, és per sopar al vespre
...i si hi ha un lloc és a Arenys.
...i sempre en companyia i mai menjar-ne només una!

BON CAP DE SETMANA!
Clidice, Ramon, comparteixo amb vosaltres la passió per les sardines. Fresques i a la brasa. Res de llaunes. Bon cap de setmana per tots dos!

Entrades populars d'aquest blog

No és la serotonina, és la misogínia

Contra la criminalització dels escoltadors de veus

Catorze anys d'absència