Desafecció





V. M. B. (Barcelona)

Vaig cotitzar durant 50 anys a la Seguretat Social i quan em vaig jubilar, als 64 anys, només em van reconèixer 35 d’aquests 50 anys i em van descomptar el 8% perquè em faltava un any per complir els 65. Al gener, a causa del temporal de vent, van caure dos pins d’un veí sobre una casa que tinc al Baix Llobregat, però no he rebut ni un cèntim –ni cap ajuda– del veí, ni de l’ajuntament, ni de la Generalitat, ni de l’Estat. Al maig, vaig observar que quan Manuel Chaves va anar a visitar José Montilla, els cotxes oficials no cabien a la plaça de Sant Jaume i van haver d’aparcar-los al carrer de Ferran. Sumo tot això i se’m treuen les ganes de tornar a votar.

(Publicat avui a El Periódico de Catalunya)

Comentaris

ivaxavi ha dit…
Tens tota la raó, fan fàstic els polítics i els seus discursos (lamentable la campanya europea y també les reaccions posteriors dels "dos partits més votats"), però fins i tot sense ganes, hi ha que fer un esforç i anar a votar. Encara que siga a un partit que no treurà cap escò.
USD ha dit…
si es fan massa reflexions d'aquest tipus, és normal desmoralitzar-se; però no s'ha de caure en aquesta trampa.
Ivaxavi, USD, gràcies per les aportacions. Penso que tal com tenim el panorama polític és normal la desafecció. La baixa participació a les europees hauria de fer reflexionar els governants. Però em penso que no s'han donat gaire per al·ludits...
Clidice ha dit…
En part si que penso que és responsabilitat dels polítics (i dels periodistes) la desafecció, però no podem fer demagògia. Hi ha coses que han de ser. El senyor es queixa d'uns pins d'un veí a una "casa que té al Baix Llobregat", o sigui que té una segona residència, jo, per exemple, no me la puc permetre, i aquesta és una situació que han de solucionar les asseguradores, la d'ell i la del veí, no fotem. Respecte als cotxes oficials, majoritàriament, són eines de treball. Qui conegui algun polític amb cotxe oficial sabrà que se la passa treballant mentre es desplaça, en dono fe, i no tinc cotxe oficial, bé no tinc ni cotxe ara que me'l pren el meu fill. O no recordem que aquests senyors poden ser subjecte d'atemptats varis? Ens hem oblidat, per exemple, d'Olof Palme i la seva absurda mort per no voler dur escorta? Que el món és ple de gent amb "idees"!
Clidice, gràcies per les observacions. No sé si aquest senyor té més o menys raó (penso que es queixa amb motiu pel tema de la cotització) el que està clar és que es tracta d'un exemple de desafecció cap a la classe política. Com n'hi ha tants. Potser els periodistes hi tenen part de responsabilitat (personalment, no ho crec) però també és necessària l'autocrítica. Fins la propera.
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Només vull dir-te que ja et vaig llegint a cal Trallero, i em sembla que no en sortiràs massa ben parada. Veig que també t'agrada polemitzar... però all'a hi ha cada element!
Gràcies Miquel! Més que res, m'entretinc una barbaritat polemitzant amb persones tant susceptibles. Però em penso que em retiraré ben aviat, sóc una més aviat tranquil·la i tanta crispació m'altera.Fins la propera ;)

Traducció del blog