Dones iranianes

Tots sabem qui és Gisele Bündchen, Beyoncé Knowles, Britney Spears o Angelina Jolie. Tenim ben apamades les seves formes curvilínies, les ondulacions de les cabelleres i les trifulques de la seva vida sentimental. Si parlem de les advocades Nasrin Sotoudeh i Shirin Ebadi, la politòloga i sociòloga Azadeh Kian-Thiebaut o la cineasta Firouzeh Khosravani, la cosa es complica. No patiu, jo tampoc tenia ni idea de qui eren aquestes dones de l'Iran fins que m'he començat a interessar per elles, ara que tenen una mínima presència als mitjans de comunicació, atès el seu paper crucial en la transformació de la societat iraniana. Firouzeh Khosravani (a la foto) va participar a la Mostra Internacional de Films de Dones, que té lloc a Barcelona fins el 21 de juny. La cineasta es va fer ressò del model de dona imposat en el cinema del seu país, mare abnegada i nucli de la vida familiar. No hi ha lloc per a les intel·lectuals, polítiques, artistes i un llarg etcètera de possibilitats alternatives.
Certament, els models femenins són més diversos en els nostres mitjans de comunicació però encara predominen de manera escandalosa els estereotips masclistes. No és d'estranyar que, a cada cantonada, t'hi trobis un home de cromanyó disfressat de progre. Aquell que fa veure que et tolera però no suporta les teves idees, ni la teva presència al món. Aquell que no perd oportunitat d'esclafar-te com un escarabat, a la primera de canvi, amb qualsevol comentari ofensiu. Hem canviat una mica les formes, però no hem avançat tant.
Admiro profundament el coratge de les dones iranianes, la seva capacitat de lluita i superació. No sé fins a quin punt nosaltres no ens hem adormit als llorers.

Comentaris

Clidice ha dit…
Realment són admirables, perquè elles tenen molts fronts oberts alhora. D'altra banda, nosaltres no estem millor, si ens fixem només en la publicitat: quina noia voldria ser feminista avui? Nosaltres també duem vel, la pitjor de les burkes i no només no ens n'adonem, sinó que sembla que ja ens està bé. Gràcies pel post i els hipervincles :)
Clidice, també val la pena tenir present la dibuixant iraniana Marjane Satrapi. El seu còmic Persèpolis narra la vida d'una nena a l'Iran després de la revolució islamista. Jo encara no l'he llegit però en tinc moltes ganes.

Et passo l'enllaç:

http://www.guiadelcomic.com/comics/persepolis.htm

Amb la resta que dius, totalment d'acord, però jo si que vull ser feminista!
Clidice ha dit…
El tinc i el vaig llegir, te'l recomano vivament :) Les dones del món àrab estan sotmeses sota l'excusa de la "diversitat cultural", elles i nosaltres només som titelles en mans de cultures absurdes ... hauríem de fer tantes passes per a poder gaudir del món dones i homes!
Si és cert, però mai ens hem de deixar vèncer pel desànim. Aniré a buscar el còmic, segur que també m'encantarà. Bon cap de setmana!

Traducció del blog