Agressions a Passeig de Gràcia

M'havia promès que no tornaria a escriure fins dilluns però sempre que passo uns dies a Barcelona arribo amb alguna historieta per explicar.
El dijous al migdia vaig quedar amb un familiar a Passeig de Gràcia, per anar a dinar plegats. El vaig trobar molt trasbalsat perquè una dona d’entre trenta-cinc i quaranta anys l’acabava d'agredir mentre passejava tranquil·lament prop de La Pedrera. Sense que vingués a tomb de res va veure com l’alienada senyora l’engrapava per un braç i l’encastava a la paret, mentre cridanva: No em vols ajudar!. Malgrat l’ensurt, se la va treure de sobre i la dona -totalment descontrolada- va continuar repartint llenya als vianants. Pel que sembla, és una vella coneguda de la zona. Va amb una carpeta blava sota el braç, pidolant pel carrer. Si no rep l’ajuda que sol·licita, pot reaccionar de manera violenta. En altres ocasions, havia tingut l’ocurrència de fer la traveta a una noia embarassada o li havia donat per punxar amb un llapis els vianants insolidaris.

Al voltant de mitja hora després de les agressions, van comparèixer un parell de policies municipals (molt amables i servicials, tot s’ha de dir) que no van poder fer gran cosa per solventar la situació. Segons van explicar, quan es tracta d’una persona amb les facultats mentals pertorbades estan lligats de mans i peus perquè la justícia no empara la seva actuació. Com a molt, van dir, la podrien portar a l’Hospital Clínic, on li farien una revisió i tornaria a sortir per on havia entrat. Al màxim a què van aspirar va ser a recollir el seu nom i cognoms, per tal que el jutge comencés a obrir diligències. També van vigilar que no continués atonyinant la gent. Era evident que la dona necesitava tanta o més ajuda que els pobres vianants agredits. ¿No hi havia ningú que la pogués atendre als serveis socials de la ciutat?
No em direu que no sigui estrany que les forces de l’ordre públic tinguin plena llibertat d’actuació en segons quines manifestacions i no puguin fer res per evitar estomacades en ple centre de Barcelona. Un país ben curiós, el nostre...

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Mono de blog és el que tens, Clara.
Bon cap de setmana!
Penso que l'anècdota s'ho valia. Bon cap de setmana per a tu també!
Anònim ha dit…
A vegades posem les culpes a la policia quan molts cops no poden fer res com en aquest cas que expliques
Hi ha mossos i policies que son molt bona gent i es troben en casos complicats a vegades potser no ho valorem prou
MartaO.
Clidice ha dit…
Jo, avui, he baixat a la city també i Déu n'hi do la de "coses" que s'hi veuen! :)
Marta: Si, tens tota la raó. La policia (com tots els col·lectius) comet errors però s'ha de pensar que moltes vegades acudeixen a aquelles mena d'escenaris d'on tothom té ganes de fugir corrents. En molts casos fan el que senzillament els deixen fer. Fins la propera!

Clidice: Algú em va dir una vegada que al poble hi passen poques coses i a la ciutat massa! Fins aviat!

Traducció del blog