Era d'esperar. La plàcida vida de l'escocesa Susan Boyle havia canviat massa. La fama li ha caigut d'un cinquè pis i no l'ha sabut pair. Allò que semblava un conte de fades, s'ha convertit en un malson. Després de quedar segona a la final de Britain's got talent, la cantant va començar a mostrar-se hostil i a l'hotel on s'allotjava van alertar que tenia una actitud estranya. La policia la va haver d'acompanyar a un hospital psiquiàtric al nord de Londres. Diagnòstic: esgotament mental. No és la primera vegada que som testimonis d'una història semblant. A Rosa de España també li va passar factura la sobtada aventura amb els escenaris i els flaixos. Els nens d'Slumdog Millionaire, per posar un altre exemple, van ser arrabassats de la misèria per ser traslladats al glamur de Hollywood. Quan van retornar a la crua realitat, estaven tristos i apagats. Deprimits. Ja no acceptaven la vida d'abans. Fins i tot es va especular que els familiars volien vendre'ls al millor postor. Prèviament, la productora havia promès que invertiria diners en el seu barri, per millorar la seva desesperada situació. Però res d'això no ha passat...
Els dilemes ètics al voltant de la mercantilització de persones vulnerables haurien de ser debatuts en profunditat. L'estrès que genera la fama pot provocar diversos problemes de salut mental: brots psicòtics, atacs d'ansietat, addiccions...
Si ho penso bé, no crec que el vertader benestar dels artistes els interessi gaire als directius dels grans despatxos. Les persones són importants però els diners encara ho són més. Si les estrelles s'han de convertir en carnassa pels voltors, cap problema. Business is business!
Comentaris