Addictes a Larsson

Es veu que aquest dijous surt la tercera part -a la imatge- de la trilogia Millennium, del malaguanyat escriptor suec Stieg Larsson, que va passar a millor vida sense conèixer ni gaudir del seu èxit aclaparador. Segurament, aquesta mort prematura ha contribuït a inflar encara més el fenomen literari de l'any.
El que corre pel boca-orella és que les seves novel·les generen una addicció insuperable. Fa un parell de dies, vaig veure a TV3 com l'escriptor Ferran Torrent explicava que s'havia estat tres nits senceres sense dormir, literalment enganxat a La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Francament, no sé si n'hi ha per tant. La història té ganxo, no es pot negar, sobretot per la singular Lisbeth Salander, una atípica heroïna que ja ha fet el salt a la gran pantalla. Segons vaig poder llegir, algunes hackers expertes ja han detectat diversos errors en els procediments de la Salander.
Com us podeu imaginar, no es tracta d'alta literatura...
Personalment, vaig llegir Els homes que no estimaven les dones bastant tranquil·la, sense voracitat. No em va posseir cap esperit estrany. Penso que vaig comprar la segona part més suggestionada per la publicitat que per vertader interès; el llibre s'espera pacientment a la prestatgeria, que acabi amb altres lectures infinitament més captivadores. Em pregunto si aquesta addicció larssoniana respòn més a una cuidada estratègia de màrqueting que a l'autèntica vàlua de la història. Voleu dir que no se'n fa un gra massa?

Comentaris

Clidice ha dit…
De moment no arribaran a les meves mans, per defecte sospito d'aquests productes i amics de tota confiança m'han dit que no em gasti ni cinc. I com que d'altres me l'han recomanat molt, justament per això no penso llegir-los :P
Clidice ha dit…
Ara el panorama literari està farcit d'aquests "HarrysPotters" per a adults. Literatura d'evasió se'n deia abans, i normalment la venien en edició de butxaca i mai la posaven al davant del prestatge. Ara, però, fins i tot se'n fan pel·lícules. Bé, cap problema, però em sembla que no el llegiré, si més no ara, que em fa ràbia :)
Crec que defineixes molt bé Larsson: Harry Potter per a adults. No hi tinc res en contra, jo també llegeixo best-sellers per evadir-me de tant en tant. Ara bé, que estiguin a primera fila a la gran majoria de llibreries potser no cal. I que ens venguin la moto tampoc. Fins la propera, Clidice.
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Jo tampoc consumeixo aquests productes però... ja has vist el Trallero avui?
Si que l'he vist Miquel, com em vas dir no he sortit gaire ben parada de comentar en el seu blog. En fi, tinc tendència natural a posar-me en fregats inútils. Em servirà d'experiència.
- assumpta - ha dit…
Estic d'acord amb el que dius.
Vaig llegir-ne la primera part Els homes que..., però ja no vaig adquirir-ne la segona.
Senzillament és una novel·la com n'hi ha tantes d'altres, però amb una bona gestió de marquèting darrera.
Assumpta, benvinguda al blog, jo també penso que és una novel·la com qualsevol altra. Amb una bona publicitat, s'ha convertit en supervendes.

Traducció del blog