Tot això no és res


"Als pocs dies, el pare va morir i sempre tindré present les seves darreres paraules: amb un ample moviment dels braços, com si volgués abraçar-ho tot, em digué: "Tot això no és res". Vaig entendre que volia dir-me que, davant la imminència de la mort, amb tots els seus enigmes, totes les coses d'aquest món, subjectes al temps i a l'espai, cauen en una aclaparadora insignificança. Sempre més he tingut presents aquestes paraules de comiat, que em van obrir els ulls i m'han servit de consol davant les penes i les adversitats, i de fre i de moderació davant dels plaers i desitjos, en considerar el caràcter efímer i fal·laç de totes les coses."

Moisès Broggi. Anys de plenitud, pàg 56.
Memòries d'un cirurgià (segona part).

Comentaris

Clidice ha dit…
La mort, les morts, sempre ens forneixen de crosses per a la vida :)
Si, Clidice, vida i mort estan estretament lligades. Llàstima que a vegades no ho sabem veure i girem l'esquena a la mort. Fins la propera.

Traducció del blog