Francis Franco


Si hi ha alguna cosa edificant en el fet de veure programes del cor és que et pots instruir àmpliament sobre psicopatologia. Els estudiants que tinguin interès en veure encarnat el manual de diagnòstic psiquiàtric només han de posar la televisió. És probable que, a qualsevol hora del dia, en una o altra cadena, t'hi trobis un personatge de dubtós equilibri mental posant-se en ridícul públicament. Els platós són un autèntic mostrari d'individus que necessiten urgentment una teràpia.

Ahir al vespre, vaig ensopegar amb el netíssim Francis Franco Martínez-Bordiú, a DEC. Francis volia defensar el seu honor perquè se sentia ultratjat. L'havien titllat de violent i xenòfob a causa d'un incident provocat a l'AVE Saragossa-Madrid. Es veu que en aquesta família tenen certa tirada a anar al programa. Jaime Martínez-Bordiú, condemnat per maltractament i addicte a la cocaïna, hi va acudir fa poc. Una de les perles que va deixar anar per la boqueta va ser que se sentia molt orgullós del seu llinatge. Francis, per la seva banda, va assegurar que el franquisme mai no va existir i que no es podia parlar d'una època passada sense haver-la conegut. També va relativitzar el despotisme de Franco, argumentant que era fill de l'època de Pancho Villa (extremadament convincent). Un col·laborador fins i tot va insinuar que amb el generalíssim es vivia millor... Tot plegat va succeir en un clima distès, de somriures compartits.

Com era d'esperar, només es va tocar tangencialment la privilegiada situació dels descendents del dictador. Francis Franco va vessar la llagrimeta. Es va lamentar que portar el seu cognom no estava precisament de moda en aquest país. Això no va impedir, evidentment, que se li veiés el llautó. Una arrogància i prepotència difícilment dissimulables. Pesen la genètica i els anys de tirania.

Perdoneu la meva solemne ignorància però ¿això seria possible a Alemanya? ¿seria viable a Itàlia? Vaig trobar pertorbadora la plàcida i lucrativa presència de l'ideòleg dels Martínez-Bordiú Franco a la televisió.

Comentaris

Clidice ha dit…
Com què en realitat no vam fer una transició, sinó que vam abraçar una suposada democràcia, maquillant tot allò maquillable i res més, no ens pot estranyar gens. Al Congrés hi ha un home que va signar sentències de mort (Fraga) i ningú no s'escandalitza, a partir d'aquí ...
Miquel Saumell ha dit…
Tot això és el resultat d'aquell "pacte de l'amnèsia" que diem alguns o "ejemplar transición política española" que diuen altres de finals dels setanta.
Ramon ha dit…
... i el que no és pot fer és oblidar la història, ja que és l'única manera de no entrepussar dos vegades amb la mateixa pedra.

Cosa que només fem els humans.
Clidice: efectivament, el llarg mandat del "Fragasaure" a Galícia és un exemple clar que la transició va ser un nyap. La presència de Francis Franco a la televisió (es va invertir els cognoms perquè perdurés el de l'avi) és només la punta de l'iceberg.

Miquel:¿quants anys hauran de passar per deixar enrere el llast del franquisme? Si que la pagarem cara aquesta "ejemplar transición"!

Ramon: almenys s'hauria de vetllar perquè els mitjans de comunicació no fossin còmplices de tot això. El senyor Francis i tota la parentela tenen un altaveu per defensar-se quan hi ha moltes persones realment necessitades que no tenen cap oportunitat.
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Doncs jo crec que a Alemanya no passaria tot això però a Italia,la cosa està pitjor que aqui! allà tenen a Berlusconi... que es per flipar! Fitxat tot el que ha sortit per la prensa, les festes amb noies jovenetes, i tot continua com si no passes res.

Que farem!

Et recomano una pel.lícula que em va agradar molt. 'La ola'! tracta d'un experiment d'un professor sobre les dictadures... està força bé!
sanset i utnoa ha dit…
com diuen aquells, "de tal palo..."
David: crec que a Alemanya seria impensable que un parent de Hitler sortís a la televisió dient que el nazisme mai no va existir, per exemple. Però és que allà van tenir processos judicials per passar comptes amb els assassins, cosa que aquí a Espanya, fins on jo sé, no ha passat. Però tenim a Garzón que es dedica a empaitar dictadors a l'estranger. Als italians, evidentment, no els envejo l'esperpent de Berlusconi per a res però em pregunto si seria viable que algú parlés de Mussolini en un mitjà en els termes que ho va fer Francis Franco. Fins aviat i gràcies per la recomanació!

Sanset i utnoa: si "de tal palo tal astilla" o "de casta le viene al galgo"! Fins la propera!

Traducció del blog