Quatre paraules

Algunes persones vénen a la meva consulta amb la pretensió que les ajudi a controlar el consum de cocaïna (la freqüència, la quantitat, la dosi...). Missió impossible per a mi. Un dels trets distintius de l'addicció és, precisament, la il·lusió de control o la falsa creença que és possible dominar-se, sense veure's engolit per l'espiral destructiva. Altres característiques de les persones drogodependents són l'obsessió per la substància, el deteriorament en diferents àrees de la vida (família, treball, parella, salut, economia...) i la negació del problema. Encara que siguin trets molt bàsics i generals, resulten francament útils a l'hora de distingir les persones amb hàbits de vida poc saludables d'aquelles que necessiten un tractament de desintoxicació. Atès que en temps de crisi econòmica augmenta el risc de patir addiccions, val la pena tenir presents aquestes paraules: il·lusió de control, obsessió, deteriorament i negació. Potser algú de l'entorn necessita ajuda.

Comentaris

Clidice ha dit…
Imagino que cada vegada deu ser pitjor. Faria riure si no fos tan seriós, però no fa massa, un vespre que vam baixar a BCN a prendre alguna cosa amb amigues, vam veure com els homes anaven al lavabo "de dos en dos". No enteníem com era que havien canviat tan els rols, fins que una que tenia "més món" ens va obrir els ulls: anaven a prendre coca.
"el Primo" ha dit…
L'addicció a la cocaïna és similar a l'addicció a les patates fregides. Si menges una patata fregida, és molt difícil en aquells moments deixar de menjar-ne. Ara bé, quan ha passat un temps prudencial i els efectes desapareixen, llavors l'addicció sembla que s'esvaeix. El problema de la cocaïna, a diferència de les patates fregides, és que l'individu es torna addicte a la sensació, que és una mena de sensació de invulnerabilitat i confiança en un mateix. Si et fas addicte a la sensació, ja has begut oli.
Clidice: el tema de la coca és dramàtic. És una de les substàncies més addictives i destructores. Penso que tothom hauria de veure en quina mena de "laboratoris" es fabrica i a més d'un se li passarien les ganes d'anar al lavabo a esnifar...
El Primo: la metàfora de les patates fregides no està malament. Jo hi afegiria que les patates no tenen prou potencial com per destruir-te la vida. La coca si.

Traducció del blog