Arribo del CAP de Palafrugell, per segona vegada aquesta tarda. Hi he anat perquè em traguessin un tap de l'orella. Estava sorda com una tàpia. M'havia posat les gotes preceptives però l'administrativa de recepció m'ha dit que no me'l podien treure, que hauria de tornar a les 18h, que llavors hi hauria la infermera. Així ho he fet. M'ha atès una noia que m'ha rebut amb cara de pomes agres. M'ha advertit que no m'hauria de treure el tap perquè a ella no li pertocava, sinó al meu infermer. Li he contestat que m'havia limitat a seguir les indicacions de recepció. M'ha respòs, molt seca, que ja me'l trauria (semblava que em fes el favor de la seva vida) però que la propera vegada hauria de procedir correctament. Com ja m'ha passat en altres ocasions, m'he sentit incòmoda, com si estés causant una molèstia imperdonable. Almenys aquesta vegada el problema era banal. Els mitjans es fan ressò que la sanitat catalana és un desori. Horaris draconians, sous migrats, pressió assistencial, manca de facultatius qualificats, eternes llistes d'espera i, també, cal dir-ho, poques solucions polítiques per fer-hi front. Jo hi afegiria que hi ha professionals pels quals la vocació és només una paraula. Atenen les persones com si fossin bestiar. Em faig el càrrec de les precàries condicions laborals però crec que un mínim de correcció i amabilitat són imprescindibles. No sé fins a quin punt la pèrdua del tracte humà és degut a les circumstàncies o a la mala gana amb la qual es va a treballar. En qualssevol cas, els pacients no tenen la culpa de les mancances del sistema. Ja sé que no és políticament correcte, però sóc de l'opinió que caldria fer més autocrítica. Els professionals de la salut tenim un compomís amb la nostra feina segons el qual, per damunt de tot, hem de vetllar pel benestar de les persones que ens consulten. Encara que tinguem un mal dia.
Comentaris
Conec d'aprop les condicions laborals dels professionals de la sanitat pública catalana i són realment dolentes.. Els metges fan guardies de 24 h. i quan porten 6 hores de feina al quiròfan, ja no són els mateixos...
Quines decisions pot prendre un metge amb tantes hores de feina i sense dormir?
Cal que els polítics es fagin menys fotos i que prenguin més decisions valentes per canviar la sanitat catalana.
Tot i que no tindria que ser així, quan un professional te unes condicions laborals dolentes, això repercuteix en el tracte amb el pacient.. crec que haurien de fer un esforç per possar la millor rialla i tractar a la gent com persones. A part de les decisions polítiques, el problema dels sanitaris es d'actitut... fitxat el que deia l'enfermera: 'a mi no em correspon fer això!!'
Paciència i que no nos pase nada!
David