Vocacions dubtoses

Els mitjans es fan ressò que la sanitat catalana és un desori. Horaris draconians, sous migrats, pressió assistencial, manca de facultatius qualificats, eternes llistes d'espera i, també, cal dir-ho, poques solucions polítiques per fer-hi front. Jo hi afegiria que hi ha professionals pels quals la vocació és només una paraula. Atenen les persones com si fossin bestiar. Em faig el càrrec de les precàries condicions laborals però crec que un mínim de correcció i amabilitat són imprescindibles. No sé fins a quin punt la pèrdua del tracte humà és degut a les circumstàncies o a la mala gana amb la qual es va a treballar. En qualssevol cas, els pacients no tenen la culpa de les mancances del sistema. Ja sé que no és políticament correcte, però sóc de l'opinió que caldria fer més autocrítica. Els professionals de la salut tenim un compomís amb la nostra feina segons el qual, per damunt de tot, hem de vetllar pel benestar de les persones que ens consulten. Encara que tinguem un mal dia.
Comentaris
Conec d'aprop les condicions laborals dels professionals de la sanitat pública catalana i són realment dolentes.. Els metges fan guardies de 24 h. i quan porten 6 hores de feina al quiròfan, ja no són els mateixos...
Quines decisions pot prendre un metge amb tantes hores de feina i sense dormir?
Cal que els polítics es fagin menys fotos i que prenguin més decisions valentes per canviar la sanitat catalana.
Tot i que no tindria que ser així, quan un professional te unes condicions laborals dolentes, això repercuteix en el tracte amb el pacient.. crec que haurien de fer un esforç per possar la millor rialla i tractar a la gent com persones. A part de les decisions polítiques, el problema dels sanitaris es d'actitut... fitxat el que deia l'enfermera: 'a mi no em correspon fer això!!'
Paciència i que no nos pase nada!
David