Descobrint el mal

Un dels meus interessos professionals és la interpretació dels contes des d'una perspectiva psicològica. Hi ha infinitat d'autors i autores que han estudiat el tema en profunditat, tot i que a les llibreries proliferin les fórmules ràpides, a l'estil de Jorge Bucay. Aquest coneixement em permet comprendre amb major subtilesa els complexos processos psicològics pels quals transitem els éssers humans. En general, ja us ho he comentat altres vegades, la psicologia i la psiquiatria modernes es queden estancades en l'etiquetatge i tractament de tota mena de patologies per a les quals volem tenir a mà el fàrmac corresponent. En un pla marginal queden les circumstàncies que giren al voltant del malestar emocional, una qüestió cabdal per tocar l'arrel de la simptomatologia. Tampoc és la primera vegada que us comento que "el tema estrella" de la meva consulta és el maltractament. Atenc persones a qui fan mobbing, nens agredits a l'escola, parelles maltractades, amics cruelment traïts i un llarg etcètera que té com a denominador comú la violència perversa. El que més em sorpren últimament és que els infants i adolescents han de passar cada vegada més aviat pel tràngol iniciàtic de descobrir el rostre del mal en els altres. Hi ha criatures que són víctimes d'agressions vertaderament cruels. Algú pot dir que el bullying ha existit sempre i tindrà tota la raó. Però, sincerament, jo no recordo en la meva infància els nivells d'hostilitat física i emocional que em relaten els menors a la consulta. M'aventuro a dir sense por que la nostra societat és cada vegada més violenta. És imprescindible donar eines educatives als infants per comprendre de quina manera s'ha de fer front a les envejes, les rancúnies i la frustració que, tard o d'hora, se'ls pot abocar a sobre. En aquest sentit, crec que els contes clàssics contenen una saviesa especial. No és el mateix llegir Teo o les Tres Bessones, personatges poc confrontats amb el mal, que endinsar-se en l'aventura de la Caputxeta Vermella, La Ventafocs o Barbablava. Dit sigui de pas que totes les lectures són profitoses i es complementen entre si. En una ocasió, en una xerrada que vaig donar a la Biblioteca de Palafrugell, un professor es va sentir enutjat quan defensava les trifulques de l'Aneguet Lleig com a eina educativa per comprendre i superar un maltractament. Era de l'opinió que aquests contes "traumatitzen" els infants. Sóc just del parer contrari. Si no s'educa en la presència del mal en el món estem afavorint precisament la traumatització, ja que no s'ha ajudat a concebre la part més fosca de l'ésser humà. Quantes vegades no he sentit a dir a víctimes de maltractament: com pot ser que hi hagi persones així? Lògicament que n'hi ha. Si no, no existirien les guerres, ni la interminable llista de violacions dels drets humans que es donen arreu del món. Ja sé que el tema no és bonic però si tenim als infants entre cotons els estem fent més vulnerables. Quan els arriba la patacada no saben com s'han de defensar i s'hi tornen amb més violència o bé cauen en una depressió. Cal que sapiguen que s'han d'allunyar de qui els insulta, els ofen, els exclou o els amenaça. No han de callar, han d'expressar el seu malestar i cercar ajudes autènticament protectores. Unes habilitats que cada vegada, malauradament, han de desenvolupar més aviat i que ni els mateixos adults arribem a dominar del tot. [Il·lustració: Jessie Wilcox Smith].

P.D.: Si voleu treballar el tema de l'assetjament escolar de manera directa i entenedora amb els vostres alumnes, fills o filles, us recomano el conte No et fiquis amb mi, que podeu trobar fàcilment a qualssevol llibreria o biblioteca.