El melanoma de la Teresa

A la sèrie Ventdelplà, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
Ahir vaig parlar amb una dermatòloga de Palafrugell que em va assegurar que, d'ençà que a la Teresa (l'omnipresent Emma Vilarasau) li van trobar un melanoma, han augmentat les visites als dermatòlegs. Concretament, es tracta de persones que tenen pànic a una fatídica piga que pugui causar-los la mort. El més curiós (no és broma) és que la majoria de pacients es queixen de taques al coll, la mateixa ubicació on se la va trobar la metgessa de Ventdelplà. Jo que no hi entenc gaire de medicina, més enllà del que m'obliga la meva especialitat, li vaig preguntar si era habitual que la malaltia cursés d'aquesta manera. Em va assegurar que no, que el que li havia passat a la Teresa era francament estrany i alarmista. Si fa no fa, el mateix tractament que havia rebut el lupus, malaltia de la qual va morir la mare d'en Martí en temporades passades. En la tònica del sensacionalisme, hi ha l'Alzheimer de la Dora que, de cop i volta, es troba perduda enmig del poble, sense saber com tornar a casa. L'Alzheimer és una malaltia degenerativa, que evoluciona per etapes, trobo sobtada i incoherent la manera com s'expressa a la sèrie.

Cal recordar que, als guionistes, ja els havien picat la cresta amb anterioritat per la manera com en David, advocat i marit de la Teresa, enfocava els seus casos ja que vulnerava el codi deontològic de la professió. Tampoc va agradar gaire el personatge del mosso d'esquadra psicòpata, a qui ningú podia parar els peus...
Donat que la Terribas té tant d'interès en què "la nostra" ofereixi un servei públic de qualitat, potser valdria la pena que truqués a Benet i Jornet per demanar-li que s'assessori una mica millor dels temes que vol reflectir a la sèrie. Si continuem pel mateix camí, els catalans acabarem aterroritzats. Francament, no ens cal una ficció d'aquesta mena. Amb la crua realitat, ja en tenim ben bé prou...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia