Fa uns dies, mentre feia zapping, vaig enganxar-me a No es programa para viejos, a Antena 3, un espai destinat a debatre qüestions relacionades amb les preocupacions dels adolescents i, naturalment, dels seus pares. El condueix Patricia Gaztañaga, a bastament coneguda pel seu Diario de Patricia. Un grup de joves discutia acaloradament sobre el consum de drogues. Com acostuma a passar en els debats de baixa volada, com els de La Noria, per exemple, hi destacaven dues postures clarament polaritzades. Frívols partidaris de la llibertat de consum contra detractors acèrrims. Quan li va tocar el torn a un representant d'Energy Control, tothom se li va tirar a sobre, qüestionant si la seva tasca no servia, justament, per promoure el consum i no pas per eradicar-lo. Ja sabia que era una organització controvertida però em va sobtar que cap expert valorés la seva aportació per combatre els terribles efectes de la droga. Com probablement sabeu, Energy Control treballa en llocs d'oci nocturn, analitzant la toxicitat de les substàncies que consumeixen alguns joves (i no tan joves). D'aquesta manera, pretenen minimitzar riscos, prevenir greus problemes de salut i fins i tot la mort. La seva feina ha estat posada en dubte perquè parteixen de la base que amb el simple "NO A LA DROGA", no n'hi ha prou per acabar definitivament amb el consum. Per aquest motiu, creuen que és necessari tocar de peus a terra i treballar sobre el terreny amb un problema que ha existit i, malauradament, existirà sempre. Val a dir, però, que hi ha membres d'aquesta organització que també són consumidors. És per això que em pregunto si poden fer una tasca educativa prou adequada. Personalment, ni els criminalitzo ni els poso en un pedestal. Crec que fan una funció social inqüestionable, encara que no sé si de la millor manera possible... El debat continua obert...
Comentaris