Té alguna cosa bona la crisi?

N'estem tots assabentats.
És temps de crisi, recessió, desacceleració o com li volguem dir. Els mitjans de comunicació ens ho recorden permanentment. No sé què en penseu vosaltres però jo trobo una mica improductiu aquest bombardeig de pessimisme sense treva. Som conscients que passem per temps difícils però recordar-ho tothora tampoc soluciona res. Amagar el cap sota l'ala, tal com ha fet Zapatero fins ara, tampoc. De fet, el més lògic seria mirar d'aplicar mesures intel·ligents que ens ajudessin a sortir del forat. Està clar que ni el govern ni la banca hi semblen disposats. És falta de ganes o de capacitat?
Donat que no podem canviar la incomptència dels que mouen les palanques del poder, hem de mirar d'adaptar-nos a la crisi. Vet aquí unes quantes reflexions de psicologia positiva. Pensem en el ram de la construcció. El boom immobiliari va fer brotar paletes, pintors i guixaires de sota les pedres. Tothom s'atrevia a fer vivendes i els penosos resultats salten a la vista. La crisi ha fet passar pel sedàs a una bona colla de bandarres i aprofitats de tota índole. Ha servit, de pas, per aturar un creixement urbanístic demencial, que no conduïa enlloc. Per altra banda, sóc de l'opinió que els bons professionals sobreviuen i que certes penúries econòmiques serveixen perquè tots plegats ens posem les piles i mirem d'oferir una millor qualitat en els serveis. També penso en la necessària reflexió sobre el consumisme desmesurat de la nostra societat. Quina quantitat de diners no gastem en foteses? L'espiral del consum ens allunya dels aspectes més essencials de la vida que són sovint els que ens aporten més moments de felicitat. En aquest sentit, em va cridar l'atenció una notícia recent sobre l'èxit d'un llibre que narra l'experiència d'una dona britànica que va reduir les despeses diàries a 1'3€ (sense comptar el lloguer de la vivenda). Una de les conclusions a les quals va arribar l'autora va ser que gastar menys ens ajuda a retrobar-nos amb experiències humanes oblidades i que, de fet, és possible viure dignament amb ben poc.
Ja sé que aquestes paraules poden sonar ofensives a les persones que tenen dificultats serioses per arribar a final de mes. Que em perdonin perquè sóc conscient del sofriment de tantes famílies que viuen en el llindar de la pobresa. Se m'acudeixen quaranta mil nefastes conseqüències d'aquesta crisi però també crec que ens pot aportar alguna cosa constructiva. Per què no valorar-la?

Comentaris

garbi24 ha dit…
Els humans som com els nens petits , no parem de fer alguna cosa dolenta fins que ens castigan i ens piquen el cul . Ens han castigat per gastar mes del conta i ens han picat el cul tancant-nos l'aixeta dels diners .
I com passaba al col.legi han castigat a tota la clase , tot i que algun no han fet res .

Traducció del blog