Iñaki Cristina Barcelona

M'havia promès que no em capficaria amb la monarquia perquè, últimament, pensar-hi massa pot portar problemes. Com diria l'Urdaci, comences malpensant i acabes per cometre delictes contra la corona... Sempre va bé seguir els consells d'un amic...

Vaig enfilar el cap de setmana amb molt bon peu, sense torturar-me pels calés que ens deixem entre regates i escoles d'alt standing. Tot anava com una seda. El diumenge, quan ja semblava que havia superat un parell de dies sense obsessions, zas!, recaiguda. Llegint el País, vaig tenir la mala fortuna d'ensopegar amb un article d'aquests de profunditat, que parlava de la "discreta integració" de la infanta a la capital catalana. Altra vegada em va donar per rumiar. Quan es tracta de la casa reial, els eufemismes van que volen (recordem expressions del tipus cese temporal de la convivencia). Més aviat diria que els ducs de Palma passen olímpicament de Barcelona i de Catalunya, en general. Si fa no fa, la mateixa actitud que ha tingut Woody Allen amb l'última pel·lícula: amb un escenari de postal, n'ha tingut prou per recrear els estereotips ibèrics més tradicionals...

Pel que sembla, don Iñaki i doña Cristina no participen en cap acte públic a la ciutat. Per descompat, res d'aprendre català. La infanta es veu que el xapurreja però utilitza quotidianament el castellà. Pel que fa a la mainada, si van al Liceu Francès, no crec que aprofundeixin gaire en la nostra llengua minoritària. Malgrat tot, se suposa que hem d'estar prou contents que ens honorin amb la seva presència (encara que visquin fortificats a Pedralbes) i que es passegin campechanament pel parc de la Ciutadella, un o dos cops l'any...

Bé, anem a la pela que és el que em porta realment de cap. Resulta que l'Urdangarín percep uns 300.000 € anuals per desenvolupar la seves tasques professionals a Telefónica. Com recordareu, el duc de Palma havia hagut de dimitir d'un càrrec d'organitzador d'events de caire esportiu perquè s'embutxacava sous astronòmics, a compte de l'administració pública. La infanta, per la seva banda, cobra un sou que ronda els 200.000 €. Això sense sumar-hi la quantitat que els pertoca per ser membres de la corona espanyola. En l'esmentat article, es puntualitza que "La Caixa" no ha fet concessions amb la Cristina ja que ha ascendit peldaño a peldaño, com una treballadora més. Quina fatiga, pobra noia...

Que els hàgim de mantenir passa, però almenys que no ens prenguin per burros! En això, s'ha de reconèixer que el rei els porta avantatge perquè és capaç de dissimular magníficament l'opulència amb la qual viu sense fotre ni brot. Els seus descendents en podrien prendre nota perquè, a aquest pas, la monarquia durarà menys que un caramel a la porta d'un col·legi...

Per cert, em pensava que era molt original amb el títol del missatge, però ja l'han fet servir a La Vanguardia, llàstima per mi...