La meva vida sense tabac

Bona part dels meus pacients són persones fumadores. Algunes vegades, utilitzen el tabac com una estratègia (tòxica, no cal dir-ho) per calmar l'ansietat o la depressió. En general, cap d'ells s'adona que fumar dificulta el procés de recuperació. Hi ha teories que defensen que algunes drogues són utilitzades com una mena de medicació per apaivagar el malestar emocional i, finalment, provoquen l'efecte contrari al desitjat.

S'han fet estudis que assenyalen que, entre les persones joves, advertir dels múltiples riscos per a la salut no és una estratègia massa efectiva per aconseguir l'abandó del tabac. Les malalties cròniques són vistes com una amenaça llunyana. Aprecien més el plaer i la felicitat que s'associen erròniament a la cigarreta. Per aquest motiu, és més adient enfocar la teràpia antitabac en clau positiva i parlar dels beneficis que s'obtindrien si s'abandonés l'hàbit. No passa així amb les persones grans a les quals és menys complicat dissuadir si se'ls fa referència a la bronquitis crònica, les malalties coronàries... Per a les persones d'edat avançada la morbiditat és una realitat més que probable!

Un dels exercicis que proposo als pacients, encara que no tinguin pensat deixar de fumar, és que s'imaginin a si mateixos d'aquí uns anys, com si fossin exfumadors. Quines avantatges han aparegut a la seva vida? Vet aquí algunes de les seves respostes (us animo a continuar la llista):

-No faig pudor de fum
-A casa es respira un ambient més net
-Els meus petons no tenen gust a tabac
-Ara sóc un exemple més saludable pels meus fills/filles
-Quan faig esport, no em canso tant
-La meva pell no s'embruta ni s'arruga tant
-Em sento més lliure perquè no depenc del tabac
-No tinc tanta ansietat
-Estalvio diners
-Em sento orgullós/a d'haver deixat de fumar
-No em refredo gairebé mai
-Respiro millor
-No tusso quan em llevo
-Noto més els gustos i les olors
-Tinc més qualitat de vida
-No discuteixo amb la gent pel tema del tabac
-Contribueixo a mantenir-me jove i sa/na més temps
-......
Nota: Com que sóc exfumadora subscric la majoria de les coses que apunten els meus pacients. Us confessaré que, pel meu tarannà inconformista, una de les coses que em va motivar més per deixar de fumar va ser NO CONTRIBUIR A ENGREIXAR EL COMPTE CORRENT DE LA INDÚSTRIA DEL TABAC. Em rebenta que es forrin a costa de la mort i la malaltia de la gent...

Comentaris

Costarossa ha dit…
El meu company ho va deixar per mi. :) En la seva familia no fuma ningú y crec que fumaba amb els amics y les xicotes de abans. Les coneixo i encara fuman totes, pero jo mai he fumat i per aixo va deixar-lo. Mai li vaig dir res pero crec que també li va afectar el fet que tenim uns amics, una parella, que fuman massa i es fatisgos, nomes ver-los et fa pensar que si fumas, et ves com ells i no es res agradable.Després va començar tot aixo de restaurantes que no es podía fumar en moltes y així era mes facil per ell.
Albert Olivé ha dit…
Ara mateix copiaré aquest escrit i el passaré a amics i amigues fumadors/es. A veure si prenen la desició.

Per cert, a veure si aquesta nit guanyem!
Moltes gràcies a tots dos pels vostres comentaris! Costarossa,a mi també em molesta molt que la gent fumi prop meu, sobretot quan menjo en els restaurants on es permet fumar, em dóna la sensació que menjo fum, és realment desagradable...
Albert, espero que si que guanyem, avui vaig a Montjuïc, no sé si podré aguantar tants culés junts je, je...
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Molt bo el teu article... amb el teu permis, el passarà als amics fumadors i als meus familiars que fumen...

Jo també vaig fumar fa uns anys i ara soc un deportista que si no corro em falta algo... es qüestió de substituir el tabac per l'esport que també crea adicció.. però aquesta es sana...

Claraaaa, endavant! molt bons els teus articles!

David!

p.d. acabo de veure el partit del barça-espanyol i m'ha semblat vergonyos que els burrus dels boixos nois llencessin vengales, però també m'ha semblat patètic que els jugadors del barça anessin a celebrar el gol davant dels boixos nois... I soc del Barça! jeje!

una abraçada!

DAvid
Albert Olivé ha dit…
Jo acabo de tornar de Montjuïc i mai havia marxat d'un camp de fútbol tant indignat com avui. No me'n he pogut estar i tant bon punt he arribat he escrit una carta al punt i també un post similar en el meu blog pericu. L'ho d'avui deixant a part el resultat ha sigut lamentable i vergonyós; a Montjuic podria haver passat una catastrofe.
Hola, Albert i David, gràcies pels vostres comentaris! Albert, jo també vaig tornar indignada de Montjuïc, hi havia gent gran al meu voltant que estava molt espantada i volia marxar del camp. Això sense entrar a valorar l'arbitratge que va ser lamentable. Igual que l'actitud dels jugadors (David, estic d'acord amb tu)i si haguessin estat jugadors de l'Espanyol m'hauria semblat igualment horrible. No ho sé, em sap greu dir-ho però crec que en Dani té raó, aquesta lliga està prostituïda i crec que als culés tampoc els fa cap gràcia que es guanyin partits a costa de pitar penals inexistents...En fi, ja veurem com va la lliga, el més important és tenir clar que el futbol és un esport i que la rivalitat entre els equips ha de ser sana...Crec que demà publicaré una entrada al bloc sobre tot plegat, de moment encara estic alterada! Una abraçada per tots dos! David, encara que siguis culé ja sé que ets bona persona, je, je...
Costarossa ha dit…
Et passo aixó per si et interessa.

http://www.premisblocs.cat/

Traducció del blog