Javier Bardem i els compromisos líquids

Javier Bardem i família van participar en una manifestació a favor dels drets del poble sahrauí. Recentment, l'actor recollia un premi a Nova York de mans de la reina Sofía, juntament amb altres celebritats. Són compatibles ambdues activitats?

Mantenir un compromís ferm amb alguna causa justa no és cosa fàcil. A la primera de canvi podem caure en clamoroses contradiccions. Generem un boicot per protestar contra la teleporqueria. Per altra banda, però, mirem els programes més casposos quan ningú no hi és per a jutjar-nos. Critiquem rabiosament els mètodes carronyaires les revistes del cor i, al mateix temps, ens falten cames per comprar el darrer exemplar de Lecturas, per conèixer els detalls més recòndits de l'últim escàndol de la temporada. Clamem contra el menjar escombraria, malgrat que de tant en tant també en consumim... Així podríem continuar, amb determinades cadenes de roba, multinacionals de la informàtica i un llarg etcètera de condemnables xacres per a la humanitat. Vivim un temps on les conviccions granítiques estan en crisi. Si tenim en compte que el món va a la deriva, tal vegada no quedarà altre remei que rescatar-les de l'oblit. A la manera de Groucho Marx, les nostres conviccions són modificables, en funció de la situació en la qual ens trobem. Senyora, aquests són els meus principis, però, si no li agraden, puc canviar-los per uns altres. Deu ser una altra característica de la modernitat líquida de Zygmunt Bauman.

A la imatge hi veiem l'encegadora estrella del firmament cinematogràfic, Javier Bardem, en una gala on hi recollia un premi de mans de la reina Sofía. En rebre el guardó, el marit de Pe va assegurar que no renunciava a les seves posicions republicanes. No sé com ho veieu vosaltres però a mi em costa una mica d'empassar. Anàlogament, seria com enxampar un vegetarià menjant un bon bistec de vedella. En descobrir-lo en l'acte carnal, afirma que no renega de les seves afinitats alimentàries. Ignoro si Bardem, en el seu discurs, va esmentar el llarg conflicte del Marroc amb el Sàhara i la complicitat del rei Joan Carles amb la monarquia d'aquell país. Tampoc sé si en va parlar amb la soferta esposa del monarca espanyol ni si van iniciar algun tràmit diplomàtic per aturar la barbàrie. En qualsevol cas, sembla que Bardem no se sentia pas incòmode per jugar a dues bandes. Tot i acceptar que ningú és perfecte, em pregunto on són els límits del compromís social i de la hipocresia. En el documental Hollywood se viste de verde, per exemple, es parlava de la suposada defensa del medi ambient, per part d'alguns actors famosos, malgrat que la indústria del cinema, en aquell indret, sigui una de les més contaminants del planeta. Personalitats solidàries com Mariah Carey, Bon Jovi i Beyoncé van cobrar autèntiques fortunes, per actuar en les festes privades de Gaddafi. ¿De debò ingnoraven la naturalesa sanguinària del seu amfitrió? ¿Quines són les fronteres, que separen la debilitat humana, del cinisme, l'afany de lucre i la voluntat de protagonisme? Finalment, ¿es pot dir que ha perdut la seva credibiltiat com a activista, Javier Bardem?