Terrorífiques models



Les nines Monster High vénen acompanyades d'una poderosa campanya de màrqueting i són la sensació de la temporada


Se suposa que les Monster High tenen vocació de trencar amb la tradicional imatge de Barbie. Tan pàl·lides i amb unes cames com filferros, algunes d'aquestes nines em recorden el polèmic heroin chic de les models dels noranta, capitanejades per Kate Moss. Ben lluny d'haver desaparegut, l'esmentada estètica encara està present en els blogs que fomenten dietes draconianes , entre altres estratègies per perdre pes de forma dràstica. Reneixen també en les revistes més prestigioses. Recentment, ha esclatat una polèmica encesa a la xarxa, arran de la publicació a Vogue d'unes fotografies fantasmagòriques de Steven Meisel, a la top Karlie Kloss. Tant Meisel com Vogue s'havien mostrat compromesos en la lluita contra els trastorns alimentaris. Però ara la truita s'ha girat -capricis de la moda!- i no han pogut reprimir l'impuls de retratar un perfil completament anorèctic, a les pàgines setinades de la bíblia del glamur. Ja se sap, els compromisos. Val a dir que algunes lectores de la publicació han condemnat les crítiques perquè asseguren que es tracta d'un món que ha de convidar a somiar. Somiar.

Rebo una quantitat industrial de publicitat de joguines. D'ençà que va començar la campanya de reis dec haver acumulat una desena de catàlegs. Sense exagerar. Em fixo en les ofertes i els aparadors. També en els espots i les sèries dels canals temàtics infantils. Observo una presència aclaparadora de les nines que il·lustren el post. Són les filles adolescents dels personatges més coneguts de les pel·lícules de terror. Pobra Mary Shelley, si aixequés el cap. Què s'ha de fer amb els nens i nenes, davant de la pantalla? Personalment, en aquests casos, la dosificació em sembla fonamental però la prohibició la trobo absurda. Tard o d'hora s'hauran d'afrontar a aquesta mena d'estímuls i és important que generin una bona capacitat crítica. És a dir, com és habitual, trobo el diàleg imprescindible. Això no obstant, sempre queda el dubte de pensar si aquest filtre serà suficient. La publicitat actua a un nivell subliminal i mai no sabràs si , en algun racó del subconscient, un missatge d'autoodi pot arrelar-hi, com una llavor maligna. Per què ens ensenyen a menystenir el nostre cos, tan aviat? En fi, tampoc es tracta de capficar-se. Els psicòlegs podem ser bastant obsessius. Són moltíssims els factors que juguen en la gènesi dels trastorns mentals. En tot cas, queda dit. Aquestes nines em semblen un horror i, òbviament, no penso regalar-les ni en el pitjor dels meus malsons.



Comentaris

Traducció del blog