Fam a la Banya d'Àfrica: la sequera no ho explica tot


La fam al món constitueix avui un immens negoci. Foto Pluràlia TV.


L'any 2008 es va tancar la Cimera de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació amb el més cru dels escepticismes. La fragilitat de Ban Ki-moon davant de les corporacions financeres evidenciava la manca de voluntat per abordar el vertader rerefons de la qüestió. Només una declaració de bones intencions, sense cap compromís polític damunt la taula, va ser l'amarg balanç de la trobada. Malgrat que s'estima que 100.000 persones moren diàriament com a conseqüència de la fam, encara no s'han pres mesures efectives per atacar d'arrel la criminalitat derivada de l'especulació. Se suposava que la mà màgica del mercat havia de solventar la crisi alimentària. Malauradament, les notícies que ens arriben sobre el drama a la Banya d'Àfrica no fan més que confirmar la terrible evidència, que pocs mandataris gosen mirar a la cara. La veritat és horrible i no té amics que la portin a passejar.

El missatge que ens arriba de manera majoritària als ciutadans és el reclam d'ajuda, davant de les emergències. Com en el cas de la cimera de Roma, no pas per afrontar els conflictes en el seu origen sinó per a perpetuar el model condescendent de caritat. Personatges famosos es retraten amb un bol buit a la mà i ens miren amb cara de males puces, mentre ens exhorten a col·laborar. No penso que s'hagi de criminalitzar aquest tipus d'ajuda, només que caldria aprofundir en els múltiples factors que expliquen el drama que suporten milions de persones. D'altra manera, les esmentades campanyes esdevenen simples expressions de cinisme i xantatge emocional. En els espots de les ONG no es parla obertament del fet que els aliments s'han convertit en una mercaderia i que els mateixos delinqüents que treballaven a la Borsa de Nova York ara especulen a Chicago, amb les matèries primeres agrícoles. Tampoc critiquen el negoci dels biocarburants ni l'escalada demencial de preus, del blat de moro o de l'arròs. No fan referència a la competència deslleial de les grans empreses, davant dels petits agricultors. El peix gros es menja el menut però ells tan sols apel·len al sistema tronat de beneficència. De totes totes, és necessari aprofundir en els motius de la fam al món. En aquest sentit, us recomano un interessant article de l'experta en Moviments Socials, Esther Vives, que recorda la Somàlia que caminava cap a l'autosuficiència, a la dècada dels 70, fins que van arribar les tràgiques mesures del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Parla de conceptes tan interessants i desconeguts com la sobirania alimentària, que caldria incorporar amb urgència en qualsevol agenda política, sigui de dretes o d'esquerres. Aquest holocaust contemporani no hi entén, de xerrameca ideològica. Quants éssers humans hauran de morir, abans d'aplicar les autèntiques solucions?



Comentaris

Traducció del blog