Sense vacances



Imatge extreta a spreadshirt.es



Mentre una privilegiada minoria gaudeix de luxoses escapades amb iot, cada cop més mortals passem l'agost a casa. En primer lloc, perquè no tenim ni cinc. La majoria -en cas de tenir feina- , tampoc podem deixar de treballar. D'altra manera, els deutes ens ofegarien. Veiem com la sequera castiga altres parts del planeta. És ben cert que hi ha éssers humans que pateixen les desigualtats de forma extremadament dramàtica, res comparable amb la nostra situació. Això no obstant, en ambdós casos, els autèntics responsables del desastre financer segueixen sense respondre per la seva tràgica ineptitud.

A la Costa Brava, la pluja de juliol no han estat gens benvinguda. Sabem que l'hivern serà llarg. Per més
inri, cal suportar tota mena de morosos i barruts. Amb el pretext de les dificultats actuals, es dediquen a prendre el pèl tant com poden. Penso en l'increment d'estafes relacionades amb el turisme estiuenc. O en els grans empresaris, que mengen en restaurants de cinc forquilles. Mentrestant, els seus treballadors porten mesos i mesos, amb l'ai al cor, pendents de cobrar. Suposo que aquesta mena de lladres i farsants es poden permetre alguna destinació ben exòtica. Definitivament, l'honradesa no està de moda. Després hi ha aquells que contemplen amb condescendència, els membres del club de les no vacances. O els que gaudeixen de forma sàdica, mentre refreguen amb delectació les seves aventures arreu del món. Personalment, no em fa res compartir experiències però em repugna l'arrogància. L'actitud de tots tenim el que ens hem guanyat. Porca mentida.

A moltíssimes persones els convindria un llarg i merescut descans. Per contra, qui tindria l'obligació de mantenir-se al peu del canó, toca el dos. Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, va criticar ahir que l'executiu espanyol estés de vancances. En comptes de prendre mesures, sembla que esperin un miracle, sentenciava. Hortalà va posar com a exemple Silvio Berlusconi. Si més no, Il Cavaliere ha donat la cara en aquests moments de màxima dificultat. No puc dir que sigui precisament admiradora de cap dels dos presidents. És una ironia que vinguin a donar lliçons però no per això deixen de tenir raó. Després d'haver conduït de la pitjor manera possible un vaixell a la deriva, és una mofa que el capità i els seus subalterns, a sobre, se'n vagin a parar el sol. Damunt de l'estafa, la burla. En definitiva, un cop més, som cornuts i paguem el beure. Per sort, ens queda un dels hashtags indignats, #sinvacaciones, que és una invitació a perseverar en la protesta, per assolir un futur col·lectiu més digne. Sempre es pot extreure la part constructiva, de tot plegat. Que no sigui dit que caiem en el derrotisme. Més val que mirem cap endavant, perquè no tenim alternativa.



Comentaris

Traducció del blog