L'ombra de Thatcher plana sobre Londres


Getty Images



Ja van cinc morts, 1.600 detinguts i 796 processats. Pèrdues de fins a 180 milions de lliures. Aquestes xifres no amaguen la profunda insatisfacció entre bona part de ciutadans que se senten sistemàticament exclosos, en una societat que es fa dir democràtica. Un drama que es reprodueix a diferents parts del planeta. Penso que la generació Blackberry també té punts en comú amb les revoltes al nord d'Àfrica, per exemple. Un jove sense futur és un jove sense futur. Qui pot negar que sobreviure i prosperar són dues aspiracions universals?

Les repercussions en matèria de convivència ciutadana són impossibles de quantificar. Davant del complex panorama, Cameron ha respost de l'única manera que, al meu entendre, pot fer-ho un tory: declarant la guerra a les bandes. Cameron parla de delinqüència pura i dura, desvincula els fets de qualsevol factor de tipus socioeconòmic. Proposa canons d'aigua, desplegament de l'exèrcit, censura a les xarxes socials, implacables penes de presó... Mesures evocadores de règims poc amants de la llibertat. A vegades, costa distingir si ens trobem a Europa o bé a l'Egipte de Mubàrak.

El premier britànic no tan sols ha estat qüestionat per la pèssima gestió del vandalisme sinó que també pateix per les doloroses retallades socials i, per descomptat, la tenebrosa ombra de l'afer Murdoch. Resulta esgarrifós sentir-lo parlar de falta de respecte pel bé públic i de mancances educatives. És que potser la seva actuació política excel·leix, en aquests principis? Evidentment, no és el primer cop que un líder conservador es troba entre les cordes. Si fem un salt en el temps i ens situem a la dècada dels 80, recordarem que a Margaret Thatcher va ser-li molt útil la guerra de les Malvines, per a recuperar la popularitat perduda, arran de les vagues i conflictes amb els obrers
i treballadors de la sanitat pública. La mà dura va esdevenir necessària per a l'estabilitat. De fet, el malestar actual no deixa de ser l'herència de la febre neoliberal de la dama de ferro, posteriorment contagiada als seus successors: Major, Blair i Brown. És ben sabut que determinades mesures originen explosions socials, això no és cap secret. Tampoc ho és que la fórmula màgica per aturar-les té forma de repressió. Ja ens coneixem la història. Ara bé, no cal subestimar que la conjuntura actual difereix substancialment de la de fa trenta anys. Al Regne Unit, tenen els Jocs Olímpics a la cantonada. Sabem per experiència pròpia que els dissidents i els exaltats no són gens benvinguts, en una pulcra, somrient i pròspera ciutat olímpica. L'ombra de Thatcher encara planarà durant un temps sobre Londres...



Comentaris

Traducció del blog