El tercer problema


El Roto


S'han fet esforços considerables per encasellar el col·lectiu 15-M en l'etiqueta de radical. Es vol vendre una imatge pollosa o il·luminada dels seus membres, sense tenir en compte el gruix social que representen. Habitualment, es mostren els moments dels enfrontaments més virulents. Si és possible, aquell instant en el qual un jove mal guarnit increpa algun agent. Es qualifiquen els rastaflautes amb contínues expressions d'humiliació. Qualsevol diria que pertanyen a una categoria inferior o han comès algun delicte irreparable. La brutalitat policial es presenta com un incident puntual, de mínima transcendència política. S'oculta informació sobre l'abast de les ferides causades, tant a periodistes com a activistes. La solidaritat i el civisme no són valorats positivament, malgrat que sorgeixin honroses excepcions. En el cas que algun portaveu aparegui en una tertúlia, els omnipresents propagandistes impedeixen que pugui expressar-se amb un mínim de normalitat. Durant les manifestacions de protesta, s'aborden de forma tangencial les legítimes reivindicacions. No és casual que una de les ja famoses proclames, proposi: apaga la televisió, encén el teu cervell.

Les generalitzacions i sentències elitistes de menyspreu demostren un absolut desconeixement dels temes abordats en les assemblees. Personalment, estic convençuda que diverses propostes sorgides d'aquest moviment, les poden subscriure perfectament els votants liberals i els socialdemòcrates. ¿Qui posaria traves a prendre mesures per a frenar la corrupció, fomentar la democràcia participativa o controlar les entitats bancàries? Segons informa el CIS, un any rere l'altre, els nostres polítics es consoliden en el tercer lloc del rànquing de problemes més rellevants del país. Tot i la inquietant valoració, no hi ha mesures visibles que facin pensar que la tendència pot revertir. Mentre que els metges les passen magres per poder tirar endavant amb la seva feina, els alcaldes s'apugen el sou. L'exemple pot semblar populista però crec que respon fidelment a l'opinió que bona part de la ciutadania té sobre la preocupació dels diferents partits -siguin de dretes o d'esquerres- respecte les penalitats reals del país. Després del reformazo, no penso que les enquestes del CIS assenyalin precisament els rastaflautes, com a principal problema a combatre. Em temo molt que les explosions socials estaran a l'ordre del dia. No hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar.



Comentaris

Traducció del blog