Vitamina B-16 per a la indignació




M'havia promès que no escriuria ni una paraula sobre la visita del Papa, però un volcà d'indignació ha fet erupció dins meu i no me'n puc estar. Són tantes les raons per criticar la presència de Benet XVI a Madrid que no comprenc que hi hagi fidels que decideixin tancar sistemàticament els ulls davant de l'evidència. I que consti que respecto sincerament els seguidors de la fe catòlica i totes les persones que treballen per a la justícia social, perquè bona falta ens fan. Per alguna cosa es deuen haver rebel·lat, els cristians de base.

Repassem uns quants motius per a la dissidència. En primer lloc, tenim les joventuts hitlerianes. Les excuses de mal pagador afirmen que el context històric va pràcticament obligar el Papa a formar-ne part. Es veu que era un costum ineludible de l'època. Fins i tot en el remot supòsit que fos així: algú que va simpatitzar amb un règim criminal, és la persona més indicada per ser el cap d'una Església plural? Recordem que Ratzinger encara es va permetre l'atreviment de comparar l'ateisme amb el nazisme. Per acusar que no quedi. En la seva visita a Barcelona, van aixecar polseguera les declaracions sobre el suposat laïcisme agressiu espanyol, que ens van transportar a les èpoques més fosques del nacionalcatolicisme.

Per altra banda, sorgeix l'arxiconegut encobriment d'un pederasta, quan B-16 era arquebisbe de Munich. Un cop més, els seus defensors acèrrims, afirmen que ell ha estat el primer que ha decidit obrir una investigació interna, per tal d'estudiar a fons els casos d'abusos a menors. No serà més aviat que l'escàndol li va esclatar a la cara i ja no el podia defugir? Després tenim el tema econòmic. El finançament públic de la visita contrasta vivament amb la naturalesa d'un estat aconfessional
. Molts ciutadans ens rebel·lem contra el fet que hàgim de contribuir a sufragar les despeses d'una parafernàlia amb la qual, mai més ben dit, no combreguem. Una negativa que pren més força en temps de crues dificultats econòmiques. Podem apuntar també que la flor i la nata de l'elit financera ha organitzat tot aquest cerimonial. Més val que no els traiem els draps bruts, perquè no concorden gaire amb el missatge de l'Evangeli. Finalment, apuntaria la dura repressió policial als manifestants opositors -on ets Constitució?- i la insistent criminalització dels mateixos, en determinats canals de televisió. Les sospites sobre un possible atemptat haurien d'haver fet reflexionar a més d'un tertulià verinós. Podria continuar, però m'estimo més deixar-ho córrer. B-16 em condueix per uns camins força inquietants.



Comentaris

Traducció del blog