Criminals a judici: estan greument malalts o fan comèdia?


Hosni Mubàrak ha abandonat l'hospital de Sharm el-Sheikh per afrontar un judici per assassinat i corrupció, a El Caire


Encara hi havia dubtes sobre la compareixença de l'expresident Mubàrak a l'Acadèmia de Policia d'El Caire. Finalment, però, ha aparegut la imatge del dia. Quan he vist als diaris el dictador egipci, postrat a la llitera, disposat a afrontar un judici per homicidi i corrupció, he recordat immediatament Augusto Pinochet, tot aixecant-se amb un somriure als llavis, d'aquella cadira de rodes, després d'haver estat denegada la seva extradició al Regne Unit, a causa de gravíssims problemes de salut mental. Suposadament, aquests l'incapacitaven per afrontar un judici. El llarg periple europeu va tenir l'amarg regust de la derrota, amb l'afegitó de la burla. Principalment, per a tots aquells familiars i defensors dels drets humans, que volien veure'l davant del jutge. El tirà no passaria comptes per les tortures, els assassinats ni les desaparicions. No era el primer genocida que sortiria airós d'una situació similar. Malgrat les notables diferències, em pregunto fins a quin punt el rais no escenifica amb un cert histrionisme la seva precària salut, amb la finalitat de despertar la compassió popular o obternir algun eximent legal. De fet, a les portes del jutjat, partidaris i opositors de Mubàrak es llancen pedres els uns als altres, de la mateixa manera que el procés contra Pinochet va polaritzar la societat xilena. Recordem altres casos. Recentment, l'exgeneral Ratko Mladic, responsable de la mort de 8.000 musulmans a la guerra de Bòsnia, va protagonitzar una teatralització semblant, a l'Haia. Va esmentar el seu càncer i els problemes amb el fred que patia, pels quals no es podia treure la gorra. El lamentable comportament, que va incloure mofes a les mares dels difunts, va culminar amb l'expulsió de la sala. Val a dir que el carnisser dels Balcans també va comptar amb una virulenta manifestació de suport a Sèrbia. La covardia, el cinisme, la manca de penediment, el recolzament ciutadà: quatre elements que es repeteixen. Encara més, el cruel orgull per la feina ben feta. El mal és tan absurd com grotesc. És fruit de la por, diuen. Per acabar, deixeu-me esmentar el cas d'Anders Behring Breivik, que podria ser acusat de crims contra la humanitat. El seu advocat vol adduir problemes psiquiàtrics i consum de drogues, malgrat que no es trobava en un estat psicòtic quan va cometre els atemptats. Arran de la massacre de Noruega, aquest assassí ha comptat igualment amb admiradors, que s'han expressat de forma més o menys explícita. Vet aquí que, quan estirem el fil de la psicopatia, sorgeix la maligna complicitat d'alguns éssers humans. El dret penal s'equivoca, a vegades. Els innocents ciutadans, també.



Comentaris

Traducció del blog