Verinosos discursos de l'odi


Una manifestant subjecta un cartell on s'estableix un vincle directe entre el discurs de l'odi i l'assassinat, en una mobilització pacífica, després de la matança de Tucson.



El passat 18 de juny, la congressista demòcrata Gabrielle Giffords retornava a Tucson per primera vegada. Havien passat cinc mesos, d'ençà de la terrorífica matança que va deixar sis morts i una vintena de ferits. No devia ser gens fàcil trobar-se novament amb l'escenari de la tragèdia. Aquell gest va suposar un nou punt de partida, ben valorat pels professionals de la salut. A l'hora de superar un trauma, l'afrontament és una estratègia habitualment recomanada. És tan fàcil escriure-ho! El coratge de Giffords és admirable però, malauradament, també hi ha persones que no aconsegueixen recuperar-se del passat.

Després d'aquell esdeveniment esfereïdor, es va obrir un encès debat sobre els discursos de l'odi promoguts pel Tea Party i el paper que aquests havien tingut en el fet que una persona mentalment desequilibrada s'hagués vist induïda a cometre un crim col·lectiu. Malgrat que la relació causa-efecte semblava pràcticament definitiva, alguns experts advertien que no es podia establir un lligam directe. Això no obstant, tampoc s'havia d'abordar el cas com un esdeveniment aïllat, independent de l'entorn de crispació. Una de les conclusions que se'n va derivar -cap novetat, per altra banda- era que certa retòrica violenta no havia de ser qualificada d'inductora clara però si que es podia afirmar que era perniciosa per a la convivència pacífica i l'estat democràtic. En aquella conjuntura, desgraciadament, vàrem ser testimonis de la porqueria que ambdós bàndols -demòcrates i republicans- es llançava mútuament, tan allunyada de la necessària pacificació. A casa nostra, havíem presenciat terribles campanyes polítiques, en les quals es convidava explícitament a disparar en un videojoc contra diversos objectius indesitjables. El racisme i la xenofòbia han quallat en un moment de crisi econòmica, a bona part de països europeus. No és cap secret que Hitler va guanyar unes eleccions en un context de depressió financera, a la castigada República de Weimar. El populisme ultradretà coneix molt bé les escletxes per on infiltrar-se. Per altra banda, després de l'11 de Setembre, la involució respecte els drets humans ha estat justificada a qualsevol preu, en benefici del bé de la humanitat. Qualsevol argument ha estat vàlid, per a defensar l'amenaçada societat occidental. A certes columnes, cadenes de la TDT o fòrums a Internet es criminalitza obertament i amb total impunitat algun col·lectiu o altre. Fins a quin punt podem mirar cap a una altra banda, després de la massacre de Noruega?

Ignoro quant de temps haurà de passar per tal que sigui possible retornar a l'abans idíl·lica illa d'Utoya però crec que no podem perdre ni un minut més, amb l'argument que determinades paraules són innòcues. Tenim una legislació que hauria de protegir-nos. Ara és moment de reflexionar i posar fil a l'agulla, perquè no torni a passar.



Comentaris

Traducció del blog