L'admirador de Breivik

L'eurodiputat Mario Borghezio ha confessat la seva afinitat amb les idees de Breivik

No és la primera vegada que l'eurodiputat ultradretà Mario Borghezio surt amb algun estirabot. En una altra ocasió, havia fet apologia del terrorisme etarra. Contràriament al que seria d'esperar en una societat civilitzada, les terribles declaracions no van tenir cap repercussió rellevant. I així l'homenet continua fent de les seves. Darrerament, em fa la impressió que qualsevol discurs biliós és acceptat amb total impunitat, malgrat que és sobradament coneguda la seva influència sobre la violència social. Mentides, manipulacions, distorsions i fal·làcies diverses, encaminades a explicar la realitat de forma simple i ràpida, adaptada a la lògica de la telescombraria que es fomenta en els mitjans. Sentències generalitstes i grolleres, emeses sense cap necessitat de justificació o documentació prèvia, que acrediti que aquella informació és veraç. Hom pot criminalitzar, per exemple, la comunitat musulmana, sense fer distincions. L'islam és bàsicament maligne. Punt. Aquest missatge és llançat a l'aire, com un llumí en una atmosfera altament inflamable. Llavors no cal cercar responsables, perquè no té cap relació una cosa amb l'altra. És clar. En aquest sentit, recordo com Martin Luther King advertia de la perillositat de la mentalitat tova, en una societat que aspirés a treballar pel respecte als drets humans. Res no amoïna més la gent que haver de pensar, escrivia. Poques persones tenen la robustesa de mentalitat de jutjar críticament i discernir la veritat de la falsedat, el fet de la ficció. [...].Una de les grans necessitats de la humanitat és que l'enlairin per damunt de l'enfarfec de la falsa propaganda. Les seves paraules, malauradament, conserven la vigència. Recordo també les reaccions posteriors a l'atemptat de l'11-M. A banda de ser un esdeveniment atroç, un atac terrorista és una acció propagandística. En aquell context horrible, vàrem haver de sentir veus que defensaven la mantança com un acte de necessària justícia, després de la massacre de l'Iraq. Avui hem de suportar energúmens de tota mena, partidaris de la ideologia xenòfoba més extrema. Recentment, un membre de PxC homenatjava les SS. Probablement, trobaríem exemples a cabassos. No cal fer-se més mala sang. Al meu entendre, una de les solucions passa per desconnectar-se dels dicursos fàcils i obrir un bon llibre. El nostre cervell és la millor arma.