Contra les protestes: mordassa i xarop de bastó




Ahir mirava el telenotícies de TV3, per seguir les protestes del personal sanitari de l'Hospital Dos de Maig. Cap esment. No estic sorpresa perquè, d'ençà de les primeres manifestacions contra el desmantellament de l'Estat del benestar, a Sant Joan Despí han fet pràcticament com si sentissin ploure. La diferència d'enfocament amb la qual van tractar la neteja de Plaça Catalunya i els aldarulls de la Ciutadella,va ser de traca i mocador. Quant als cops de porra o els impactes amb bales de goma, es van minimitzar les brutals agressions, que han tingut terribles conseqüències per a la salut, en persones que ni tan sols estaven enmig dels disturbis. En el cas dels diputats increpats, en canvi, l'espectador gairebé tenia la impressió que assistia a un atemptat terrorista. Què voleu que us digui. Si després de la tragèdia d'Horta de Sant Joan, Boada n'ha sortit només amb una pintada a la closca, pot estar ben content. ¿Sóc una violenta-radical-comunista-antisistema? Segurament, però feia anys que no sentia tanta vergonya davant d'una pantalla. Al País Valencià, haurien de saber quina mena de televisió reclamen. En llengua catalana, si, però igualment emmordassada.

Avui he consultat el portal informatiu 3cat24.cat. Hi han penjat una noticieta miserable, si tenim en compte la gravetat dels fets.
El nivell de repressió ha arribat a tal extrem que fins i tot han destituït Núria Marín -alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta del Consorci Sanitari Integral- , després d'haver-se manifestat públicament en contra del tancament del Dos de Maig. A Catalunya Ràdio, Manel Fuentes va fer una entrevista a Boi Ruiz. Abans de parlar amb el Conseller, va entrar en antena, si no recordo malament, un responsable sindical del centre hospitalari. Fuentes el volia ventilar quan abans millor, feia mans i mànigues per retirar-li la paraula. Finalment, com bonament va poder, el treballador va adreçar unes dures paraules a Ruiz i va assegurar-li que la seva línia d'actuació tindria conseqüències mortals -concretament, va dir que significava assassinar-, la qual cosa va ser definitiva perquè el diligent presentador li tallés la veu. Reconec que no va utilitzar l'expressió més afortunada però, ¿qui dubta que aquestes mesures tindran un impacte devastador en el conjunt de la població? ¿Amb quina cara dura es pot afirmar que no repercutiran en la qualitat del servei?

Expedients de regulació, disminució del nombre d'ambulàncies, tancament d'hospitals i de quiròfans... Tot plegat, representa un retrocés tan espectacular, que sembla del tot irreal. De fet, com s'ha vist, a ca la Terribas fan veure que el problema no existeix. Però això no és el pitjor. Temo que Catalunya no sigui un petit laboratori, per assajar unes retallades generals, suposadament imprescindibles, falsament encaminades a afrontar la situació econòmica actual. J
a ens podem preparar per una bona dosi de porra i de censura. Això per no parlar de les llistes d'espera o les cues a urgències. Que la tisorada ens agafi previnguts, perquè vénen temps ben magres.



Comentaris

Traducció del blog