Un sacrifici per Espanya

Foto: Juan Carlos Cárdenas/ Efe

Encara no m'he recuperat del discurs de dimissió de Francisco Camps. Tal i com suggereixen els experts en psicologia de la corrupció, en l'àmbit polític, el control del discurs lingüístic és fonamental per assolir el domini mental de la població. D'aquesta manera, els delinqüents de coll blanc poden continuar tranquil·lament amb les seves martingales a l'ombra. Els malabarismes verbals són seguits per tota una legió de tertulians, columnistes i opinadors, disposats a fer la cort a qui sigui, amb l'objectiu de conservar la notorietat i presència mediàtiques. Hores d'ara, la vinculació de la trama Gürtel amb el Partit Popular és pràcticament indiscutible, malgrat que falti concretar responsabilitats. Després d'haver estat processat per suborn passiu impropi, la reacció del President de la Comunitat Valenciana era una incògnita. L'afer dels vestits ha passat de ser una anècdota negada amb obstinació-Yo me pago mis trajes-, a esdevenir un autèntica pedra a la sabata per a Mariano Rajoy. D'alguna manera s'havia de sortir de l'atzucac.

La posada en escena és sempre important en política però, en aquest fangar, amb les eleccions a la cantonada, pren una rellevància decisiva. En el seu parlament de comiat, el presumpte corrupte va negar contundentment qualsevol implicació amb els delictes. Va ressaltar la seva innocència , així com la persecució a la qual el sotmetien els bàrbars: a través d'infàmies i mentides, pretenien tapar el seu fracàs a les urnes. A un costat, va situar la imatge prístina dels populars. A l'altra banda, va dibuixar la silueta d'uns miserables que no han sabut veure en els dirigents valencians el millor dels exemples possible. No recordo qui va dir que, quan més intens és l'esforç en exaltar i honrar la pròpia imatge, amb més força hauria de créixer la sospita sobre la vessant execrable que es pretén ocultar. Sigui com sigui, el més inquietant de la seva retòrica, a la meva manera de veure, va ser la utilització de la figura del sacrifici. Un sacrifici per Espanya. Com si es tractés d'un sant o d'un heroi llegendari, Francisco Camps estava disposat a renunciar a seguir oferint els seus serveis irreprotxables, amb el propòsit d'obtenir un benefici superior per al seu país. Un vessament simbòlic de sang, ofert a la mare pàtria. Si dic que em va produir vergonya aliena, em quedo curta. Més aviat esgarrifances, em provocaven aquestes expressions, que són un insult a la intel·ligència ciutadana. Amb tot, vist com es presenta el panorama electoral, haig de dir que ben aviat ja no em sorprendrà res.