Un dia acalorat (no només per la temperatura)


Imatge de Google


Si actualitzes amb certa regularitat el blog, a vegades tens problemes per escollir tema. Per sort o per desgràcia, viure en aquest país et proveeix d’una font inesgotable de recursos. En les anècdotes aparentment més banals hi trobem el substrat de la indignació, sobre la qual sempre és agraït escriure.

Avui, com cada principi de mes, els cotxes aparcats en un costat de la vorera han hagut de canviar d’ubicació, per estacionar-se a l’altra banda de carrer. De bon matí, a Palafrugell, he ensopegat amb unes quantes discussions acalorades, entre veïns i policies. La grua ja estava d’allò més enfeinada. Amb la normativa a la mà, no es pot pas dir que cometés cap infracció. No obstant això, seria d’agrair que es concedís un cert marge de temps, pels lògics oblits o circumstàncies particulars dels conductors. Potser són figuracions meves però em sembla que la flexibilitat, en segons quines situacions, és una virtut escassa. Tant de bo s’actués amb la mateixa diligència, quan es tracta d’altres problemes, al meu entendre, força més urgents. Recordaré novament la nevada de l’any passat, durant la qual es va comentar la clamorosa absència de les forces de l’ordre. Fins i tot hi havia gent que enyorava la guàrdia civil. Abans que em qualifiquin de radical, afegiré que sóc perfectament conscient que l’afany recaptador no és responsabilitat directa dels agents, a qui també cal aplaudir la professionalitat, en altres àmbits d’actuació. Ara em podria endinsar en l’apassinonant univers de la zona blava, màxim exponent de la mania persecutòria, però ho deixaré per un altre post.

Per acabar d’animar el matí, quan m’he assegut davant de l’ordinador, he comprovat que estava sense telèfon. El motiu: un error de la companyia a l’hora de cobrar la darrera factura. Com que calia abonar 2'o1€ més, han optat per la via ràpida i han tallat el servei. Després d’una petita odissea, entre caixers automàtics i correus, he pogut sufragar el deute astronòmic i m’he posat a treballar. Malgrat que han promès un restabliment immediat, fins a la tarda no he disposat de connexió a la xarxa. Quan he trucat per demanar explicacions, m’he trobat amb el desesperant fil musical, sempre a punt, quan es tracta de les reclamacions. O sigui, que he viscut un dia ben sufocador, no només per la temperatura. Estic d’un mal humor que no m'aguanto.



Comentaris

Clidice ha dit…
Normal, però no els facis el joc, que la fel te l'hauran de treure a tu si t'hi vas posant pedres al fetge, i ves que no t'ho facin pagar :(

Tranquil·la i que passis un bon cap de setmana :)
Gràcies per les amables i encertades recomanacions, que no sempre es poden posar en pràctica...

Bon cap de setmana per a tu també!

Traducció del blog