L'exdona rastaflauta de Teddy Bautista




Cada dia estic més convençuda que darrere d'un home poderós hi ha, com a mínim, una dona humiliada. Penso en les velinas de Berlusconi o la soferta esposa de DSK, que ja s'ha acostumat a què el seu marit sigui un faldiller incurable. En les altes esferes hi abunden les dones banyudes i resignades, que han fet de la ceguesa una virtut. És digna d'estudi la capacitat de justificació femenina, davant de l'erotisme del poder. Però aquest no és pas el cas que avui ens ocupa. Si més no, en l'època actual. Arran de la detenció de Teddy Bautista, vaig recordar el testimoni colpidor de Paloma Siles, la dona que va iniciar una relació amb el capitost de la SGAE, quan només tenia 17 anys. Es van casar i, segons explica Siles, l'ambiciós músic la va manipular, enganyar i estafar, amb la finalitat d'escalar posicions, en la carrerea pel poder. També li va prendre la custòdia de la seva filla de 3 anys, amb qui ha recuperat recentment el contacte. Actualment, malviu al carrer, amb quatre gossos i una guitarra. Per la manera com estructurava el relat, se la notava visiblement desequilibrada. Ha passat per diverses depressions, ha estat enganxada a la droga. El mateix Bautista li oferia cocaïna per aguantar llargues nits. Siles també va insinuar les vexacions que va patir, a mans d'artistes com Ana Belén. Ignoro fins a quin punt la seva situació present és deguda exclusivament als abusos de Bautista, un home que cobra - en xifres declarades- 300.000 € anuals i que permet, sempre segons Siles, que la mare de la seva filla es podreixi en la indigència.

Hi ha més punts per discutir. Com sempre, si un plató és el lloc més escaient per aquest tipus de denúncies. També podem preguntar-nos per quin motiu la damnificada ha esperat vint-i-quatre anys, a fer visible la seva escabrosa història. ¿Les plataformes televisives que la van acollir, tenien algun interès especial en erosionar la imatge pública del totpoderós Teddy? De la mateixa manera, no deixa de ser curiós que, passades tres dècades de jerarquia implacable, l'investiguin ara per les sobradament conegudes martingales econòmiques de l'entitat. Potser sóc malpensada i agosarada. En qualsevol cas, està clar que hi ha una pugna pel poder i que un dels caps més visibles de l'oposició és José Miguel Fernández Sastrón, exmarit de la neboda del rei, Simoneta Gómez-Acebo. Aquesta dada és suficient, al meu entendre, per a formular-nos dues últimes qüestions. ¿Fins a quin punt es persegueix una autèntica transformació de la que havia estat Sociedad General de Autores de España, en l'època franquista? ¿Penseu que hi haurà una vertadera transició, quant a la gestió artística, aquesta vegada?

Al marge de les meves especulacions i el nivell de veracitat de les paraules de Paloma Siles, la situació de l'estranya parella, no deixa de ser al·legòrica de la prepotència de la SGAE. Per un costat, tenim un home multimilionari que s'arrebossa en l'opulència i, per l'altre, una pobra rastaflauta que toca i canta per les cantonades. Un quadre ben il·lustratiu, impossible negar-ho.



Comentaris

Traducció del blog