La frase de la dècada

S'apropa el final d'una dècada, les retrospectives de tota índole són inevitables. Ahir al vespre, en un programa de La Sexta, van escollir la famosa frase del rei Joan Carles I, com la més significativa dels darrers deu anys. Es trobava enmig d'una macedònia d'allò més heterogènia, en la qual hi figuraven altres joies com Aserejé de les Ketchup, Yes we can de Barack Obama o els inoblidables hilillos de plastilina de Mariano Rajoy. O sigui, una bajanada sense la més mínima vocació periodística. Ja sabem que l'ofici es troba en hores realment baixes. L'autèntic interès de la revisió, vaig trobar-lo en el comentari que feien diversos personatges coneguts -entre els quals hi havia llumeneres de la talla de Belén Esteban- sobre la sentència guanyadora. Com era de preveure, una bona dosi de sabó va inundar la pantalla, a favor de la intrèpida i contundent reacció del monarca, que va sortir en defensa de la pàtria espanyola. La mateixa sintonia monòtona de sempre, que no va deixar espai per a cap visió alternativa, ni molt menys republicana. Fins i tot l'enfant terrible Pablo Carbonell, hauria necessitat un pitet quan en parlava. Quina gosadia -exclamava l'excaigaquiencaiga- assenyalar el president de Veneçuela amb aquell: ¡Tú!... ¿por qué no te callas?. Només Iñaki Anasagasti i Boris Izaguirre van aportar-hi un tímid apunt crític. Com que vivim en l'era d'Internet, encara que retirin portades dels quioscos, és prou fàcil trobar lectures complementàries, que ofereixin la necessària visió plural que defineix qualsevol democràcia. Aquesta ha estat, al meu entendre, la vertadera transcendència del garrafal error diplomàtic del rei. La manca de transparència informativa, que ha mostrat les costures del nostre sistema. No seré jo qui defensi Hugo Chávez però si que crec indispensable conèixer de quina manera es va rebre l'exabrupte en diversos països d'Amèrica llatina i els aspectes d'aquella conversa que van passar desapercebuts en l'enfocament tancat i àmpliament esbombat pels mitjans més poderosos. Si cliqueu aquí o aquí, en tindreu alguns detalls. Personalment, demanaria als altres reis, els d'Orient, que portessin una mica més d'esperit democràtic en aquest país tan assedegat. Per demanar que no quedi.