El dolent de la pel·lícula

L'adversitat és solitària...

mentre que la prosperitat habita entre les multituds.

(Margarida de Valois, reina de França)

Comentaris

Clidice ha dit…
Molt bo, molt irònic. Ara,però, quina cara fan els que l'acompanyaven?
19 d’octubre del 2009, a les 16:08
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, em temo que per aquí mig hi ha molt per amagar. Em fa l'efecte que tothom està satisfet que Millet es presenti com el més dolent però, al mateix temps, hi deu haver força por que parli més del compte. Ja veurem com es resol el cas, de moment, la justícia s'ho prèn amb molta calma...
19 d’octubre del 2009, a les 16:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Pedagogia de l'Holocaust: mai més contra ningú?

Imatge
  Una jove es fa una selfie davant del camp de concentració d'Auschwitz. Foto extreta d' ABC News . Arran del genocidi a Gaza, milers de persones arreu del món es formulen la mateixa pregunta: com és possible que es repeteixi la història? Si els israelians conserven la memòria de la Xoà (més coneguda per nosaltres com a Holocaust) per què permeten la massacre dels palestins? És que no han après res del passat? La resposta seria que sí que s'ha produït un aprenentatge, però no pas en la direcció esperada.  Val a dir que dins la comunitat jueva s'han alçat veus esfereïdes davant del que està succeint a la Franja de Gaza. Hem vist persones jueves de totes les edats en manifestacions, xarxes socials i mitjans de comunicació expressant-se de manera inequívoca en contra de la política genocida de l'Estat d'Israel. "No en el meu nom" és una proclama coneguda des de fa dècades i que ara ressona amb més força que mai. Desitgen que no deixin de denunciar-se les...
Més informació

Líbia: deu mil morts

Imatge
Apunto en un paper uns quants temes per a tractar al blog i veig impossible reflexionar sobre cap altra qüestió que no sigui l’infern libi. Ara, els morts són tema de portada. I jo em pregunto on érem, quan es gestava tot aquest horror. En quina mena de distraccions ocupàvem el temps lliure. Gaddafi, no fa gaire acollit amb tots els honors per Zapatero -amb Aznar també s'hi portava a partir un pinyó-, ha embogit fins al punt de protagonitzar una carnisseria davant la qual alguns mandataris fan veure que se sorprenen. No sé que té de particular que un sanguinari, davant del perill, reaccioni amb una matança indiscriminada. Semblen col·lapsats. Potser esperaven un discurs sobre la pau universal i la llibertat dels pobles. Gaddafi ha respost a les revoltes com l'assassí que ha estat sempre, encara que en els països civilitzats no hi passin, aquestes coses. Qui sap, potser els seus col·legues nord-africans haurien fet el mateix, si haguessin intuït alguna possibilitat de triomf. Ob...
Més informació

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...
Més informació