Algunes preguntes


¿Si Roman Polanski no fos un llorejat cineasta, algú clamaria per la seva llibertat?

¿L’obra d’un gran artista, el redimeix dels seus actes criminals?

¿El fet que tingui setanta-sis anys, hauria d’eximir-lo de complir condemna?

¿Samantha Geimer desitja realment la llibertat del violador o mira de protegir-se de la revictimització mediàtica i judicial, que tant l’ha fet sofrir?

¿El fet que Geimer expressi que l’ha perdonat és un argument a tenir en compte a l'hora de jutjar-lo?

¿Si finalment Polanski quedés lliure, quina lectura en faria la societat?

¿Per què hi ha persones adultes que es posicionen al costat del director i aprofiten l'avinentesa per defensar, de manera més o menys subtil, les relacions sexuals amb noies adolescents?

¿Seria desitjable que prescriguessin els delictes d’abusos a menors?
...

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
No.
No.
No.
No ho sé.
No.
La societat no ho sé, jo la faria negativa.
No ho sé, diria que són uns pervertits.
No.
2 d’octubre del 2009, a les 12:04
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Miquel, encara que el sentit comú més elemental ens faci respondre negativament a moltes d'aquestes preguntes, el món del cinema està en peu de guerra, clamant per la llibertat d'un violador... no hi ha res com dir-se Polanski...
2 d’octubre del 2009, a les 12:53
Clidice ha dit…
En el món de l'art encara mana aquell aire de l'home ultraintel·ligent al que tot li es permés, perquè la seva creació és fruit de la seva vida. I les noies, joves, impúbers, són (com l'Alícia) una font d'inspiració perfectament adequades. Una més de les hipocresies de la nostra civilització. Sortosament en parlem.
2 d’octubre del 2009, a les 14:45
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Si, Clidice, totalment d'acord. La néta de Picasso, per exemple, va retratar en un llibre a un avi monstruós, que va arruinar la vida de molta gent que l'envoltava: fills, néts, amants...
2 d’octubre del 2009, a les 17:22
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació