Tots escrivim la història

Tinc bastanta afició a llegir la premsa digital, tot i que sóc de l'opinió, no compartida per tothom, que mai podrà desbancar el paper de tota la vida. El format clàssic permet una lectura més pausada, tranquil·la i reflexiva, associada clarament al plaer de la lectura. A través del format virtual, en canvi, t'assabentes dels titulars principals del dia, aprofundeixes en notícies puntuals i també, cosa gens banal, tens l'oportunitat de participar directament dels seus continguts. Es tracta d'un fet insòlit abans de la irrupció d'internet a les nostres vides i permet una major democratització de la informació, menys vulnerable, al meu entendre, a caure en els monopolis de la veritat. Val a dir que només són alguns els rotatius virtuals que ofereixen aquesta possibilitat. N'hi ha que filtren els missatges grollers i n'hi ha d'altres, de pinzell gruixut, que permeten deixar-hi tota mena d'insults i barbaritats. Vull creure que, ara com ara, no hi ha censura de continguts rellevants, aportats pels lectors. També és remarcable el fet que, tant la notícia com els eventuals comentaris, queden emmagatzemats en hemeroteques digitals, a les quals es pot accedir ben fàcilment. És una llàstima trobar-s'hi opinions de lectors que es limiten a faltar-se al respecte mútuament, sense cap pudor, amparats per l'anonimat de la xarxa. Ara tenim l'oportunitat de participar en la construcció de la història del nostre país. Val la pena no desaprofitar-ho d'una manera tan vulgar...