Qüestió d'actitud

El fantasma de l'Alzheimer és un dels més temuts per a moltes persones grans i els seus familiars. La idea de perdre la memòria és esborronadora. El futur és limitat per algú d'edat avançada i els records representen un dels tresors més preuats. També es posen damunt la taula qüestions tan candents com la mortalitat psicològica o la manca d'autonomia. En definitiva, la possibilitat de gaudir d'una vida digna fins al final.

Un dels "mites" més extesos és que aquesta malaltia neurodegenerativa està determinada genèticament i que poca cosa es pot fer per prevenir-la o aturar-ne l'avanç. Malgrat que els gens hi juguen un paper indiscutible, l'estil de vida també és determinant. El nivell educatiu, les emocions, l'actitud davant la vida, l'entrenament de la memòria, les relacions socials, l'alimentació saludable o la pràctica esportiva són alguns dels factors que afavoreixen una bona fisiologia cerebral. Potencien una major riquesa en les connexions neuronals i actuen com una mena de coixí protector davant l'eventual aparició de la patologia.

Un dels estudis científics més populars sobre el tema està recollit en el llibre 678 Monges i un científic, del doctor nord-americà David Snowdon. El seu ambiciós projecte, realitzat l'any 1986, és conegut com "L'estudi de les monges". El professor va demanar a un grup de germanes catòliques, als Estats Units, de poder disposar del seu cervell, un cop haguessin mort, naturalment, amb la finalitat d'estudiar-ne l'interior. Un dels resultats més sorprenents va ser que en el cervell d'algunes religioses hi havia plaques i troques d'Alzheimer però la malaltia no havia fet la seva aparició clínica. Dit amb altres paraules, el cervell estava afectat però elles no havien perdut la memòria. La història vital d'aquestes monges va revelar, per exemple, una professió cognitivament activa, una alimentació equilibrada, bones relacions familiars, una actitud molt positiva davant l'adversitat o una rica capacitat lingüística.

Han passat més de vint anys d'ençà de "L'estudi de les monges" i encara no hem pres prou consciència de la importància de la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut, tant per a la nostra vida, com per a tota la societat. Comença a ser hora que aprenguem de l'experiència.

Foto: lynnjhayes