Quanta feina pendent!


Ahir vaig anar a Montjuïc a veure el partit Espanyol-Numància. Com que m'estimo més no parlar dels quatre gols que ens van colar, desviaré l'atenció cap a un altre tema. A l'entrada de l'Estadi, entregaven llaços de color violeta, símbol de la lluita contra la violència masclista. Me'n vaig col·locar un amb molt de gust i vaig comprovar amb satisfacció que també hi havia molts homes que el portaven posat. Aquestes iniciatives són positives, no es pot negar, però també és evident que no ataquen l'arrel del problema. La violència de gènere és una xacra social que s'ha de combatre des de molts fronts i, des del meu punt de vista, encara tenim bastanta feina pendent.
Ja fa uns quants mesos, vaig llegir una entrevista a Àngels Barceló, al suplement dominical del diari El País. Segons la periodista, hi ha hagut un retrocés important en el paper de la dona en els mitjans de comunicació. Massa sovint, deia, qui dirigeix un informatiu és un home l'aparença del qual no compta massa. La seva parella, relegada a un paper secundari, normalment és una dona jove i atractiva. Si comenceu a repassar els telenotícies de les diferents cadenes, us adonareu que l'Àngels Barceló no anava pas desencaminada...
A la fotografia, l'equip del programa El Intermedio, a la Sexta. El Gran Wyoming, màxim representant de l'humor intel·ligent, està acompanyat de cinc dones espectaculars.

Comentaris

Anònim ha dit…
l'altre dia estavem parlant d'aixo en la classe. Hi hay qui pensa que ara hi ha molt més violencia de gener que abans y hi ha qui diu que només es ve més ara. Crec que son toes les dues coses perque sí que es ve més pero també abans la dona aguantaba en compte de lliutar i era maltractade "a poc a poc", sense matar.

Una cosa sorprenent per molta gent es que dones fortes i independentes també poden ser maltractades. Ho dic de la meva experiencia pero afortunadament no de la meva propia.
Anònim ha dit…
Quanta raó!
Els papers secundaris les dones i clar no qualsevol dona. Sinó una dona amb un determinat físic.
Al telenotícies, i si comencem a repassar fets diaris: les noies que aguanten el parasol als motoristes, les noies que treuen els numeros de la ONCE, les noies que animen en els partits de bàsquet amb els ponpons, les secretaries d'alts càrrecs etc.
Són feines tant o més decents que les altres i tant que sí!!! però la meva pregunta és: PERQUÈ QUASI BÉ SEMPRE LES FA UNA DONA??? I PERQUE AQUESTA DONA SEMPRE HA DE TENIR AQUEST TIPUS D'ASPECTE FÍSIC?
Imagineu el que queda per fer....
Hola a totes dues, gràcies pels comentaris! Costarossa és veritat que les dones independents també poden ser maltractades, de fet, qualsevol dona, en un moment determinat de la vida, pot ser susceptible de patir un maltractament. Depèn de tantes coses! No només de la feina que facis, de si ets mestressa de casa o executiva d'una gran empresa. Núria, el rol de la dona en els mitjans és una mostra clara de sexisme i està demostrat que fomenta la violència de gènere. Crec que hauríem de deixar la hipocresia de banda i posar mesures autèntiques per acabar amb la violència cap a la dona. Les pròpies dones hem de saber posar els nostres límits i fer-nos respectar. Acabar amb els maltractaments és cosa de tota la societat. Fins la propera!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia